Demografia: Anàlisi i Evolució Poblacional

La població d'un indret determinat varia en funció de factors socials, econòmics i polítics. Aquests factors canvien al llarg del temps. En aquest sentit, la demografia estudia la població, la seva dinàmica, composició, distribució i tendències; taxa de natalitat, mortalitat, mortalitat infantil, fecunditat, i creixement vegetatiu.

Fases de l'evolució demogràfica

• Fase 1: Règim demogràfic antic. Altes taxes de natalitat i mortalitat. En produir-se d'una manera cíclica, aquesta dinàmica anul·lava qualsevol creixement vegetatiu, per la qual cosa la població es mantenia estancada.
• Fase 2: Creixement demogràfic. La natalitat es manté alta, mentre que la mortalitat tendeix a disminuir, gràcies a les millores en l'alimentació i els nivells de salut.
• Fase 3: Ajustament demogràfic. Caracteritzat per una caiguda de la natalitat (causes econòmiques i socials) i de la mortalitat (millora de la higiene, vacunes, etc.), s'entra en un cicle de creixement tancat i control de natalitat.
• Fase 4: Nou règim demogràfic. Creixement nul i, fins i tot, negatiu. Aquest procés d'envelliment continuat de la població a les economies més desenvolupades fa que l'esperança de vida se situï per sobre dels 80 anys. Només els fluxos migratoris ho aturen.
• Fase 5. La població no solament està estancada, sinó que entra en una clara regressió amb taxes de creixement negatiu, conseqüència de les baixes natalitats, que arriben a caure per sota de les de mortalitat.

Piràmide de Població d'Espanya (2011)

La piràmide de població d'Espanya del 2011 mostra l'estructura de la població per grups d'edat. A l'eix horitzontal, hi ha els percentatges de població, mentre que a l'eix vertical, les franges d'edat estan distribuïdes en intervals de cinc anys. A la dreta, es representen els valors corresponents a les dones i, a l'esquerra, els corresponents als homes. La font és l'Institut Nacional d'Estadística (INE) i les dades són de l'1 de gener del 2007.

Es pot inferir que la piràmide presenta una població amb forma regressiva o contractiva (població envellida), encara que mostra lleugers símptomes de recuperació de la natalitat en els darrers anys. S'observen grups d'edat molt avançada en relació amb l'alta esperança de vida i és visible un gran eixamplament en les edats adultes i una contracció en els nascuts en el període 1938-40. Cal comentar que hi ha més dones que homes segons l'edat.

Resumint, la població espanyola es caracteritza per:

• Baixa natalitat: Tendència característica en les dues darreres dècades del segle XX, conseqüència del retard de la maternitat en les dones i la disminució de fills per parella.
• Baixa fecunditat: L'índex espanyol de fecunditat és d'1,39 fills per dona.
• Baixa mortalitat: Resultat de l'augment de l'esperança de vida, com a conseqüència de la millora de qualitat de vida d'amplis sectors de la població, i que reflecteix perfectament l'envelliment de la població espanyola.

Dinàmica de la Població Catalana

A partir de l'últim quart del segle XX i arran de la forta crisi econòmica (1973 - crisi del petroli), es torna a produir un estancament. A finals de segle i fins al 2008-09, la bonança econòmica atrau una onada de nouvinguts que imprimeixen una nova embranzida al creixement demogràfic català. En l'etapa que va del 1998 al 2006, es va passar dels 6 milions d'habitants a més de 7. S'assoleix el màxim de població el 2012.

Actualment, l'estructura de la població catalana té característiques comunes amb les de la resta d'Europa. Entre 1996 i 2007, la natalitat no va deixar de créixer, conseqüència de la natalitat dels fills de la població nascuda entre 1970 i 1980 (explosió demogràfica) i la natalitat dels fills del flux constant d'immigrants.