Demografia a Espanya: Densitat, Envelliment i Immigració

Clasificado en Geografía

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,47 KB

Comunitats amb Més Densitat de Població

Es pot observar un contrast significatiu entre el centre despoblat i la perifèria, especialment la mediterrània. Les àrees urbanitzades, industrialitzades i terciaritzades mostren un gran dinamisme. Aquest fenomen es deu a una sèrie de factors històrics i a la presència de societats "joves" gràcies a la immigració, en contraposició a les àrees rurals. També hi influeix el relleu o medi natural.

Distingim entre:

  • Àrees de concentració: com els arxipèlags, el litoral i el prelitoral.
  • Àrees de despoblament: com les zones muntanyoses i els interiors peninsulars.

Entre els factors històrics, destaca la crisi del segle XVIII, seguida d'una ràpida recuperació de la perifèria, amb prosperitat econòmica i comerç marítim. Les conseqüències d'aquesta dinàmica foren un rejoveniment demogràfic enfront de l'envelliment d'algunes comunitats.

A nivell social, les comunitats amb més població tenen més facilitat per rebre immigrants, la qual cosa pot enriquir la societat amb diverses cultures. A nivell econòmic, una població més gran impulsa un major dinamisme, tant industrial com comercial.

Comunitats amb Més Envelliment Demogràfic

L'anàlisi de l'Estat espanyol revela que la taxa de natalitat es troba en xifres molt baixes, tot i que hi ha diferències significatives entre les comunitats autònomes (CCAA).

CCAA amb Major Dinamisme Demogràfic

Aquestes comunitats presenten taxes de natalitat més elevades i taxes de mortalitat més baixes, resultant en un creixement natural positiu. La seva estructura demogràfica és "jove" degut a:

  • Un comportament tradicionalment més natalista (com Andalusia, Múrcia, Ceuta i Melilla).
  • Haver estat focus d'immigració en èpoques passades (com Madrid, Catalunya, València i les Illes Balears).

CCAA en Declivi Demogràfic

Per altra banda, trobem les CCAA en declivi demogràfic, caracteritzades per taxes de natalitat més baixes, mortalitat més alta i un creixement natural baix. Aquestes regions presenten una estructura demogràfica envellida a causa de diversos factors:

  • Una intensa emigració en èpoques passades.
  • La incidència de la crisi industrial de 1975.
  • Una menor recepció d'immigració estrangera.

Comunitats amb Més Pes de Població Immigrada

La població estrangera es refereix a aquelles persones que resideixen al país sense tenir-ne la nacionalitat. Dins d'aquesta, podem distingir entre:

  • Immigrants legals: Aquells que obtenen el permís de residència i mantenen la seva nacionalitat d'origen.
  • Immigrants il·legals: Més difícils de comptabilitzar.

La quantitat total de població estrangera a Espanya era de 4,6 milions el 2014. La seva instal·lació es concentra principalment en comunitats amb grans centres urbans.

El perfil de l'immigrant pot variar:

  • Comunitari: Sovint jubilats.
  • Extracomunitari: Generalment joves que realitzen treballs de baixa qualificació.

Les conseqüències de la immigració són diverses:

  • Demogràfiques: Els immigrants han contribuït decisivament al creixement demogràfic.
  • Econòmiques: La immigració aporta població activa, tot i que de vegades es relaciona amb problemes com la pèrdua de competitivitat.
  • Socials: Han sorgit actituds xenòfobes o racistes. Molts immigrants pateixen dures condicions laborals i tenen dificultats d'integració.

Províncies amb Més Creixement Real

El creixement real més elevat correspon a les províncies més dinàmiques, que inclouen el litoral mediterrani, la Vall de l'Ebre i ambdós arxipèlags. Aquestes regions són receptores de més immigrants, els quals aporten població i eleven la taxa de natalitat.

També presenten un creixement alt Madrid i les tres províncies veïnes, que reben població i activitats de la capital.

En menor grau, creixen les províncies tradicionalment emigratòries de l'interior peninsular, gràcies als retorns de població o a la immigració estrangera.

El creixement real és negatiu en les províncies del nord-oest peninsular, que registren un creixement natural i un saldo migratori negatius, principalment degut al menor dinamisme econòmic de la zona.

Entradas relacionadas: