Demografia d'Espanya: Fonts, Moviment Natural i Règim Antic

Clasificado en Geografía

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,57 KB

Fonts Demogràfiques a Espanya

La geografia de la població estudia les relacions entre la població i l'espai. Per això, es recolza en altres ciències com la demografia, que analitza quantitativament la població a partir de dades obtingudes de diverses fonts demogràfiques. A Espanya, les més importants són:

  • El Cens de Població

    És el recompte individualitzat de la població en un moment determinat. Recull dades demogràfiques, econòmiques i socials de la població: total d'efectius de fet i de dret, sexe, edat, estat civil, lloc de naixement, etc. A Espanya es realitza cada 10 anys; des de 1981 en els anys acabats en 1. És un document estàtic que reflecteix l'estat de la població en el moment en què es realitza.

  • El Padró Municipal

    És el registre dels veïns en un municipi. Recull també dades demogràfiques, econòmiques i socials de la població, encara que en un nombre menor que el cens. El padró s'actualitza l'1 de gener cada any i és un document dinàmic que es modifica constantment amb els naixements i defuncions, i amb altes i baixes residencials dels veïns.

  • El Registre Civil

    Anota naixements, matrimonis i defuncions. Amb aquestes dades, l'INE (Institut Nacional d'Estadística) elabora les estadístiques de Moviment Natural de la Població.


El Moviment Natural de la Població

Els Règims Demogràfics Espanyols

En el moviment natural de la població espanyola es distingeixen tres etapes o règims demogràfics al llarg dels quals la natalitat, la mortalitat i el creixement natural presenten trets homogenis. El pas d'unes etapes a altres ha sigut més tardà que en altres països.

El Règim Demogràfic Antic (Fins al S. XX)

El règim demogràfic antic es va mantenir a Espanya fins a principis del segle XX. Es caracteritza per altes taxes de natalitat i de mortalitat i per un creixement natural baix.

Causes de l'Alta Natalitat

La natalitat presentava valors alts degut a dues causes principals:

  • El predomini d'una economia i una societat rurals, en les quals els fills començaven a treballar prompte ajudant en tasques del camp; eren molt barats de mantenir i asseguraven el futur dels pares, atès que no hi havia assegurances d'accidents i malaltia, ni jubilació.
  • La inexistència de sistemes eficaços per a controlar els naixements. L'única possibilitat era retardar l'edat del matrimoni en les conjuntures econòmiques de crisi, amb l'acurtament consegüent del període fèrtil de la dona i el descens del nombre de fills.
Causes de l'Alta i Oscil·lant Mortalitat

La mortalitat general era alta i oscil·lant. Les causes eren el baix nivell de vida i les precàries condicions mèdiques i sanitàries:

  • La dieta alimentària era escassa, per la baixa productivitat agrària, i desequilibrada, per falta de proteïnes:

    • El pa n'era l'aliment bàsic, i escassejava la carn, llet i ous.
    • Com a conseqüència, la majoria de població estava mal nodrida i debilitada.
  • Les malalties infeccioses transmeses a través de l'aire (tuberculosi, bronquitis, pneumònia, grip) o de l'aigua i aliments tenien una incidència alta. Aquesta es veia afavorida per:

    • L'endarreriment de la medicina.
    • El desconeixement de les vies de transmissió de les malalties.
    • La falta d'higiene privada i pública.

Entradas relacionadas: