Demografia i Població: Tendències, Envelliment i Migracions a Europa

Unitat 3: Dinàmica i Estructura de la Població

Projeccions Demogràfiques Futures

Es preveu que l'envelliment continuï fins al 2050, amb un percentatge de persones de més de 65 anys que superarà el 30% en molts països i duplicarà la franja de 0 a 15 anys. Europa és actualment la regió més envellida del món. Només Irlanda, Islàndia i Kosovo tenen poblacions relativament joves, però les tendències demogràfiques indiquen que l'envelliment persistirà malgrat l'aportació de la immigració.

Creixement Demogràfic Feble i Envelliment

Creixement Vegetatiu i Fecunditat a la UE

Entre 2017 i 2021, la Unió Europea va mostrar un creixement vegetatiu negatiu, amb una taxa de natalitat mitjana del 9,5% i una de mortalitat del 10,9%. La població es manté estable gràcies al creixement migratori, ja que cap país de la UE arriba a l'índex de reemplaçament poblacional. L'indicador conjuntural de fecunditat (ICF) ha caigut d'1,57 fills per dona el 2016 a 1,50 el 2021, fet que fa preveure una disminució de la població a llarg termini.

Taxa de natalitat inferior i taxa de mortalitat superior: Creixement vegetatiu negatiu.

L'Envelliment de la Població Europea

La població de la UE està envellint, amb un augment del percentatge de persones de més de 65 anys en tots els estats membres. Aquest envelliment s'explica per l'augment de l'esperança de vida (envelliment pel cim) i la reducció de la fecunditat (envelliment per la base). Els països amb la mitjana d'edat més alta són Itàlia, Alemanya, Portugal i Grècia, mentre que Itàlia, Grècia, Portugal i Finlàndia tenen més del 22% de la seva població per sobre dels 65 anys.

La Immigració a la Unió Europea

Un terç de les migracions internacionals es dirigeix a la Unió Europea, on viuen 55,5 milions d'immigrants (12,4% de la població). La majoria provenen de fora de la UE, mentre que altres arriben d'Europa de l'Est. Les guerres i problemes polítics a zones com Síria, Ucraïna o el Líban han incrementat el nombre de refugiats, provocant desacords entre els països europeus sobre la seva distribució. A més, més de 22.000 persones han mort entre 2014 i 2021 intentant creuar el Mediterrani.

Els immigrants solen buscar països rics que necessiten treballadors, motivats per feina, estudis, reunificació familiar o fugida de conflictes. També influeixen factors com la cultura, vincles històrics (sud-americans a Espanya, marroquins a França) i la presència de compatriotes que els donen suport. Molts prefereixen viure en grans ciutats.

Les Polítiques Demogràfiques

Tipus de Polítiques Demogràfiques

Al segle XX, les polítiques demogràfiques es van planificar millor i es divideixen en dos tipus principals:

• Malthusianes: Redueixen el creixement poblacional limitant la natalitat, basades en la teoria de Malthus sobre la falta de recursos.
• Populacionistes: Busquen augmentar la població fomentant la natalitat o la immigració.

Entre 1950 i 1980, l'augment ràpid de la població mundial va impulsar polítiques neomalthusianes, considerant la superpoblació un obstacle per al desenvolupament econòmic. Posteriorment, es va observar que el progrés econòmic i els drets de les dones redueixen la natalitat de manera natural.

Conferències Internacionals sobre Població i Desenvolupament

La preocupació pel creixement demogràfic va fer que l'Organització de les Nacions Unides decidís convocar diverses conferències internacionals sobre població i desenvolupament:

• 1954 (Roma): Caràcter tècnic i informatiu.
• 1965 (Belgrad): Relació entre fecunditat i desenvolupament.
• 1974 (Bucarest) i 1984 (Mèxic): Debats sobre població, desenvolupament i planificació familiar, destacant el paper central de les dones.
• 1994 (El Caire): Programa fins al 2014, centrant-se en el paper de les dones en el desenvolupament sostenible i els drets humans.
• 2019 (Nairobi): Es va revisar i impulsar el programa del Caire.

La Comissió Europea adverteix sobre l'envelliment i l'estancament demogràfic, recomanant polítiques per frenar aquests problemes, millorar l'educació i protegir la gent gran. No obstant això, cada estat membre aplica polítiques pròpies, creant grans diferències.

Previsions Demogràfiques Mundials i Europees

Les projeccions del segle XXI preveuen una disminució continuada de la fecunditat mundial fins a prop del creixement zero, estabilitzant la població en uns 9.500 milions el 2050 i 10.500 milions el 2100. Àfrica experimentarà el major creixement, duplicant la seva població, mentre que Europa patirà una lleugera pèrdua. Altres continents creixeran a un ritme similar a la mitjana mundial. Aquests estudis són claus per planificar el desenvolupament econòmic i gestionar recursos.

Utilitat i Dificultat de les Previsions Demogràfiques

És molt difícil fer previsions demogràfiques, però són útils tant per planificar el desenvolupament econòmic com per preveure situacions geopolítiques conflictives o de control de recursos. Qualsevol canvi en les tendències demogràfiques i els moviments migratoris pot fer canviar, profundament, les previsions a quaranta o cinquanta anys.

Creixement Demogràfic per Continents i Població Mundial

L'anàlisi per continents indica que l'Àfrica serà el que tindrà més creixement demogràfic els pròxims anys, fins a doblar la població que té actualment. Tant l'Amèrica del Nord com l'Amèrica Llatina, Àsia i Oceania tindran un creixement semblant a la mitjana mundial, mentre que Europa tindrà una lleugera pèrdua de població. Des de l'any 2023, l'estat amb més població de la Terra és l'Índia.

Previsions de Creixement de la Població a Catalunya

El creixement de la població de Catalunya serà moderat els pròxims anys. Es preveu que l'any 2031 arribarà a 8,1 milions d'habitants, el 2041 a 8,4 milions i el 2071 a 8,7 milions. Fins a l'any 2031, la població creixerà per creixement migratori, ja que el vegetatiu continuarà essent negatiu.

Anàlisi Detallada de Conceptes i Dades Clau

26. Moviment Pendular i Turisme vs. Migracions

El moviment pendular i el turisme són desplaçaments de població per un període de temps més curt que les migracions. El moviment pendular es produeix en un sol dia, mentre que el turisme és per a un període més llarg, però més curt que la migració. Una altra diferència important és el motiu del desplaçament: en el cas del turisme és el lleure, mentre que la migració i el moviment pendular sovint tenen a veure amb la feina. A més, els motius de la migració poden ser més amplis, com seria el cas de la persecució política.

27. Motiu Principal de les Migracions

Les respostes poden ser diverses, però s'hauria d'esmentar la manca de feina, perquè és el motiu majoritari de les migracions.

29. Concentració d'Immigrants a Europa

El continent que concentra més immigrants és Europa. Els tres països europeus amb més milions d'immigrants són Alemanya, França i el Regne Unit, però també es podrien esmentar Espanya i Itàlia.

31. Onades Immigratòries a Catalunya

Les procedències de les tres onades immigratòries que ha registrat Catalunya en el darrer segle són aquestes: La primera procedia bàsicament d'Aragó, el País Valencià i Múrcia. La segona era originària, sobretot, de la zona meridional de la Península Ibèrica; especialment d'Andalusia. La tercera procedia, principalment, del Marroc, de l'Amèrica Llatina i de l'Europa oriental.

32. Onades Migratòries al Barcelonès, Tarragonès i Aran

Les dues darreres onades migratòries al Barcelonès, el Tarragonès i l'Aran han coincidit en importància. Aquest fet té a veure amb la localització industrial —en el cas del Barcelonès i el Tarragonès—, i amb el turisme nombrós en el cas de totes tres comarques.

33. El "Sistema Català de Reproducció" d'Anna Cabré

Anna Cabré designa amb el nom de sistema català de reproducció la incorporació de la immigració com el sistema habitual d'augmentar la població de Catalunya, a més del creixement vegetatiu.

34. Conseqüències de la Migració Interior a Espanya (1960-1975)

La conseqüència més important del moviment migratori interior que va registrar Espanya entre 1960 i 1975 és que molta població d'origen rural es va traslladar a les principals àrees urbanes. Moltes capitals provincials van acollir immigració rural de la mateixa província, però les ciutats més grans i dinàmiques (Barcelona, Madrid, Bilbao i València) van atreure immigració de províncies i regions força allunyades.

35. Espanya com a País Emissor d'Emigrants

Fins al darrer quart del segle XX, Espanya va ser un país emissor d'emigrants. Fins a l'any 1960, la major part dels emigrants anaven cap a Amèrica, sobretot a Cuba, l'Argentina i Veneçuela. Les crisis econòmiques d'aquests països van fer que, entre 1960 i 1975, l'emigració espanyola es dirigís cap a països europeus desenvolupats, especialment Alemanya, Suïssa i França.

36. Evolució de la Població Segons el Lloc de Naixement a Espanya

Les conclusions que es poden extreure de l'observació de la gràfica sobre l'evolució de la població segons el lloc de naixement són les següents:

• Durant el segle XXI, la població d'origen estranger augmenta ràpidament (tret del període 2011-2016).
• La població d'origen espanyol s'incrementa lleugerament durant aquest segle, però, des de 2016, tendeix a decréixer.
• El percentatge de població d'origen estranger sobre el total espanyol s'incrementa de manera significativa en els darrers vint anys.

37. Principals Països d'Origen dels Immigrants a Espanya

Dels deu països que han aportat més immigrants a Espanya, n'hi ha cinc que són sud-americans: Colòmbia, l'Equador, Veneçuela, l'Argentina i el Perú. Una causa fonamental és el fet de compartir l'espanyol com a llengua de relació, cosa que estalvia les dificultats de comunicació; altres raons podrien ser les facilitats per obtenir la nacionalitat espanyola, com és l'exigència d'un temps més curt de residència a Espanya abans d'aconseguir-la.

38. Distribució Geogràfica de la Població Immigrada a Espanya

La majoria de la població immigrada està instal·lada, sobretot, a la costa mediterrània, des de Girona fins a Màlaga, les Illes Balears i les Canàries, i l'àrea metropolitana de Madrid.

Per comunitats autònomes, l'any 2022 Catalunya i Madrid concentraven el 41% de la immigració, un 35% es repartia entre la Comunitat Valenciana, Andalusia, les Illes Balears i Múrcia, i el 24% restant, entre les altres comunitats autònomes.

39. Països de la UE amb Creixement Vegetatiu Positiu

Els països de la Unió Europea que tenen un creixement vegetatiu positiu són: França, Irlanda, Luxemburg, Bèlgica, els Països Baixos, Dinamarca i Suècia.

40. Estancament de la Població a la Unió Europea

La població de la Unió Europea està estancada actualment: presenta un creixement vegetatiu negatiu i, si es manté o creix lleugerament, és gràcies a la immigració.

41. Envelliment "Pel Cim" i "Per la Base"

L'envelliment pel cim de la piràmide d'edats es refereix al creixement de les franges d'edat de més de 65 anys, per l'augment de l'esperança de vida; l'envelliment per la base es refereix a l'enriquiment de les franges d'edat més joves per la disminució de la fecunditat.

44. Destinació de les Migracions Internacionals a la UE

La tercera part de les migracions internacionals tenen països de la Unió Europea com a destinació. A la Unió Europea hi ha 55,5 milions de persones —un 12,4% de la població— que viuen en un país diferent del lloc on van néixer. Dos terços dels immigrants procedeixen de països extracomunitaris, i la tercera part restant, d'altres països comunitaris; especialment, de l'Europa de l'Est, com Romania, Polònia o Bulgària.

45. Permisos de Residència per Asil a la UE

L'11% dels permisos de residència a la UE són per demanda d'asil. L'any 2021 les principals procedències dels demandants d'asil van ser Síria, l'Afganistan, l'Iraq i el Pakistan.

47. Definició de Polítiques Demogràfiques

Les polítiques demogràfiques són un conjunt de mesures econòmiques, socials i legislatives adoptades pels estats amb la intenció d'influir en les variables bàsiques de la població: la fecunditat, la salut, la mortalitat, la mobilitat i les migracions.

48. Classificació de Polítiques Demogràfiques

Hi ha dos grans tipus de polítiques demogràfiques: les malthusianes i les poblacionistes.