Demografia, Reforma Agrària i Economia Espanyola al s. XIX
Clasificado en Ciencias sociales
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,37 KB
Evolució Demogràfica a Espanya al Segle XIX
Les taxes de natalitat i de mortalitat eren molt elevades, la qual cosa comportava un creixement natural molt dèbil de la població. Les mortalitats catastròfiques, produïdes per fams degudes a males collites i per epidèmies, feien disminuir de manera sobtada els nivells de població, amb la conseqüència d'un estancament.
La Transició Demogràfica a Europa
A l'Europa occidental, entre mitjan segle XIII i principis del XIX, es va produir la transició demogràfica, caracteritzada per la desaparició de les mortalitats catastròfiques. Això va tenir com a conseqüència un augment important de la població, lligat a un procés de modernització econòmica (agrícola i industrial).
Demografia Espanyola al Segle XIX
A Espanya, al segle XIX, es van mantenir unes taxes de mortalitat altes. Ara bé, la mortalitat ordinària va experimentar una disminució, a causa de millores d'higiene i mèdiques. A més, la mortalitat infantil, tot i que va disminuir, es va mantenir en un nivell molt alt. Com a conseqüència, l'esperança de vida dels espanyols era tan sols de 29 anys.
La Reforma Agrària Liberal
La propietat de la terra seguia sent la principal font de riquesa i poder. La reforma agrària liberal pretenia transformar la terra en una mercaderia i estimular així l’augment de la producció. De retruc, amb l’increment dels beneficis dels propietaris, també creixerien els ingressos de l’Estat (impostos).
Desamortitzacions de Mendizábal i Madoz
La desamortització de Mendizábal, encara que imposava el concepte liberal i capitalista de les propietats, va mantenir els latifundis (Andalusia) i la noblesa va augmentar la seva riquesa. Els compradors d’aquestes terres eclesiàstiques eren la burgesia de negocis i l'agrària i la noblesa terratinent, ja que els camperols no tenien la capacitat adquisitiva per comprar-les. Això va fer que molts empitjoressin la seva situació, passant a ser jornalers. Amb la desamortització civil de Madoz, la situació va ser encara pitjor, ja que va afectar les terres comunals, fent que molts camperols acabessin a la misèria, atès que anteriorment s’havien aprofitat d’aquestes.
Crisi de la Fil·loxera
La crisi de la fil·loxera (un paràsit que causa la mort dels ceps de vinya) a França va fer incrementar les exportacions de vi espanyol. En arribar a Catalunya, però, va provocar una gran crisi entre la pagesia.
Proteccionisme
El proteccionisme és el desenvolupament d'una política econòmica per protegir els productes propis del país, imposant limitacions a l'entrada de productes estrangers, similars o iguals, mitjançant la imposició d'aranzels i impostos a la importació, encarint així el producte de manera que no sigui rendible.
Lleis de Ferrocarrils
Les lleis de ferrocarrils oferien incentius importants als inversors i van propiciar una primera fase de construcció de xarxa ferroviària espanyola. La llei facilitava la formació de societats anònimes ferroviàries, preveia el pagament de subvencions estatals, que garantien als inversors un mínim de beneficis, i facilitava la importació de materials ferroviaris.