Derecho laboral

2.Delimitació de l’objecte.

- Pressupòsits substantius I. Perspectiva normativa (art. 1.1 TRLET): Text refós de la llei de l’estatut dels treballadors.

Els pressupòsits substantius son els requisits o condicions per identificar una prestació laboral, é sa dir, segons quines condicions es donguin, podrem identificar si es tracta d’una prestació laboral, o no.

A) Voluntarietat. Tota prestació que sigui obligatòria no es laboral per definició (el servei militar, participació en la taula electoral...)

• Exclusió de prestacions personals obligatòries.

B) Retribució (salarial). Hi ha d’haver una retribució

• Estable.
  • Amb altres trets formals.

C) Dependència o subordinació.  A partir d’aquí entrem en les característiques típicament laborals. Dependència d’horari, si hem de vestir-nos d’una determinada manera (uniforme de les fabriques), encara que la dependència ha baixat ja que l’empresa contracte a un persones qualificades que desenvolupen la seva activitat amb un gran marge d’autonomia (advocats, arquitectes, graduats socials...).

• Tret característic laboral
• • Progressiva pèrdua de pes de la dependència.
  • • Professions col·legiades o molt qualificades.
    • Teletreball.

D) Alienitat. El treballador desenvolupa la seva activitat per compte aliè o per compte de l’empresari (que l’organitza i el dirigeix) i la relació laboral es triangular. Si fos una relació entre dos subjectes l’activitat seria autónoma. La «ajenidad» constituye uno de los elementos esenciales de la relación laboral. La existencia de trabajo por cuenta ajena, realizado en el contexto de un contrato de trabajo, puede apreciarse desde tres perspectivas: client, empresari, treballador.

Les manifestacions:

• La alienitat en els fruits o els resultats, es fruits del treball son aliens al treballador, el bé o servei produït es de l’empresari.

Se entenderá por frutos no sólo los productos tangibles, sino, en general, toda clase de aprovechamiento y utilidades económicas generadas por el trabajo. Existirá ajenidad cuando la propiedad del fruto del trabajo se atribuye a otra persona, física o jurídica, distinta de quien lo realiza, de forma originaria y automática; esto es, sin necesidad de que se realice un acto particular de transmisión del bien o servicio producido. Cuando el resultado sea un servicio inmaterial, no susceptible de apropiación, la ajenidad se manifestará en la ejecución del trabajo, si éste se desarrolla de manera que satisfaga las necesidades o conveniencias no del trabajador, sino de la persona a favor de la cual se presta.

• La alienitat en els mitjans de producció també son de l’empresari (cotxes, locals...), en alguns casos hi ha l’aportació d’un mitjà de producció per part del treballador (cotxe propi) que no impedeix la laboralitat.

• La alienitat en els riscos: en “principi” el treballador és aliè al que passi a l’empresa, fa una feina, rep un salari i esta fora dels riscos tant positius com negatius que afectin a l’empresa i per tant, ha de percebre el seu salari sense canvis.

Ajenidad en los riesgos que comporta la actividad productiva en el marco de la cual se desarrolla la prestación del trabajador. Significa que éste no participa económicamente en los beneficios o pérdidas derivados de la explotación, siendo el empresario quien debe soportar la incertidumbre derivada del funcionamiento de la empresa. Una acepción más depurada desde el punto de vista jurídico sería la de que el trabajador es ajeno a los riesgos de pérdida del salario cuando el trabajo resulte de imposible ejecución.