Deriva Continental i Tectònica de Plaques: Teoria i Evidències

Teoria de la Deriva Continental

Evidències Geogràfiques: El perfil dels continents és complementari, encaixant com peces d'un trencaclosques, especialment Àfrica i Amèrica del Sud.

Evidències Paleontològiques: Espècies fòssils similars en continents separats suggereixen una unió passada.

Evidències Paleoclimàtiques: La distribució de climes antics s'explica millor amb continents units.

Evidències Geològiques: Formacions rocoses contínues entre continents, com Amèrica del Nord i Europa.

Tectònica de Plaques

Plaques Oceàniques: Formades per litosfera oceànica (ex: Placa Antàrtica, Placa de Cocos).

Plaques Mixtes: Formades per litosfera oceànica i continental (ex: Placa Euroasiàtica, Placa Índica).

Causes del Moviment de les Plaques

• Corrents convectius de l'astenosfera.
• Formació de nova litosfera oceànica a les dorsals.
• Destrucció de litosfera oceànica a les fosses abissals.

Límits Constructius (Divergents)

Dorsals oceàniques i rifts, on les plaques se separen.

Límits Destructius (Convergents)

Zones de Subducció

• Col·lisió Oceànica-Continental: La placa oceànica s'enfonsa, formant serralades volcàniques.
• Col·lisió Oceànica-Oceànica: Subducció amb forts terratrèmols i volcans.

Zones d'Obducció

• Col·lisió Continental-Continental: Formació de muntanyes amb terratrèmols i poca activitat volcànica.

Límits Passius

Falles de transformació: Les plaques llisquen horitzontalment sense crear ni destruir litosfera.