La Desamortització al Segle XIX: Impacte i Estancament Agrari a Espanya

La Desamortització al Segle XIX: Un Procés Clau

El procés desamortitzador fou la primera peça de la transformació agrària del segle XIX a Espanya. Aquest procés va tenir tres etapes ben diferenciades:

• Primera etapa (1798): S'inicià amb Godoy.
• Segona etapa (Lleis de Mendizábal): S'inicià amb les lleis del ministre d'Hisenda Juan Álvarez Mendizábal, que afectaren principalment els béns del clergat (convents i monestirs).
• Tercera etapa (1855): Tingué lloc amb la Llei de Desamortització del ministre d'Hisenda Pascual Madoz, coneguda com la Llei Madoz.

Conseqüències de la Desamortització

Les conseqüències d'aquest procés van ser múltiples i de gran abast:

• Canvi de propietat: Els compradors eren majoritàriament gent adinerada de l'aristocràcia i burgesos enriquits pels negocis o que ocupaven càrrecs a l'administració, l'exèrcit o l'Església.
• Augment de terratinents: La terra va canviar de mans, però les formes d'explotació no es van modernitzar significativament.
• Grans perdedors: Els principals afectats negativament foren els llauradors, l'Església i els municipis. Els llauradors, que abans tenien terres de baixa renda, van haver de pagar rendes més altes per poder conrear-les.
• Posada en conreu de terres: La desamortització va permetre posar en conreu una gran quantitat de terres abandonades, resolent en part el problema endèmic de la manca d'aliments.

Impacte i Estancament de l'Agricultura Espanyola

Durant aquest període, més de 10 milions d'hectàrees, la meitat del territori cultivable, van canviar d'amo. A més de la desamortització, altres factors van contribuir al desenvolupament de l'agricultura espanyola:

• La supressió de les primogenitures i de la Mesta.
• La millora de les comunicacions.
• L'augment de la població.

Malgrat aquests canvis, el creixement de la producció fou escàs fins a l'últim quart de segle. L'estructura productiva de l'agricultura espanyola no es va modificar gaire; la clàssica triada de blat, olivera i vinya, juntament amb les lleguminoses, ocupava un 90% de la terra cultivable.

Causes de l'Estancament Agrari

La població activa agrícola no es va modificar gens i els nivells de consum i de productivitat van ser molt baixos. La producció agrària no va créixer més a causa de diversos factors:

• L'endarreriment tècnic.
• La reduïda població urbana.
• La baixa qualitat de la dieta alimentària.

La producció nacional no bastava per atendre la demanda d'una població en creixement. A més, l'agricultura no va actuar com a motor d'arrossegament de la demanda de productes industrials per ser aplicats al camp, ni va aportar capitals de forma notable. Ni el sector tèxtil ni la química van trobar al món rural un mercat significatiu fins al segle XX. L'estancament agrícola fou una de les causes bàsiques de l'endarreriment de l'economia espanyola durant aquest segle.