El Desarrollisme Econòmic a l'Espanya Franquista (1959-1975)

El Desarrollisme, que va abastar el període de 1959 a 1975, va marcar una etapa de creixement econòmic significatiu a l'Espanya franquista. El fracàs de l'autarquia era evident, i es va fer necessari un canvi per obrir l'economia al món occidental i afavorir el creixement.

El govern format per Franco el 1957 i els governs successius van comportar un canvi en l'orientació del franquisme, marcant una transició des d'una primera etapa, en què van continuar els principis falangistes, fins a una segona, dominada pels tecnòcrates. Aquesta generació de polítics, vinculats a l'Opus Dei i relacionats amb les elits econòmiques, tenia un perfil més tècnic que ideològic. El seu objectiu era la incorporació de criteris de racionalitat i eficàcia econòmica per assegurar la continuïtat del règim. Apostaven per un reformisme tècnic.

El canvi venia motivat per una mala conjuntura econòmica, la pressió d'organismes internacionals en un moment en què Espanya acabava de sortir de l'aïllament, i per l'augment de protestes socials. Europa vivia una etapa de recuperació econòmica després de la Segona Guerra Mundial.

El Pla d'Estabilització de 1959

La primera acció clau va ser el Pla d'Estabilització, implementat el 1959. L'objectiu era posar fi al fort intervencionisme estatal i afavorir la liberalització comercial i financera. El projecte estava format per les següents mesures:

• Estabilització de l'economia: Per reduir la inflació, es van apujar els interessos bancaris, es van congelar salaris i es va limitar la concessió de crèdits.
• Liberalització interior de l'economia: Es va posar fi a la reglamentació de preus fixos.
• Liberalització exterior de l'economia: Es van eliminar obstacles a l'entrada de mercaderies estrangeres i es va facilitar la inversió de capitals exteriors.

Els Plans de Desenvolupament (Anys 60)

A partir de 1960, es van posar en marxa els Plans de Desenvolupament Econòmic i Social. Per supervisar-ne el funcionament, es va crear el càrrec de Comissari del Pla, nomenant Laureà López Rodó.

El projecte consistia a aplicar una planificació econòmica indicativa, amb l'objectiu d'impulsar des de l'Estat el creixement de l'economia mitjançant la programació d'activitats del sector públic i oferir als inversors privats informació i previsió.

Els Plans tenien dues línies d'actuació:

• Accions estructurals: Pretenien solucionar deficiències de la indústria.
• Pols de desenvolupament: Reduïen desequilibris econòmics regionals promovent noves indústries en zones d'escassa industrialització.

El Creixement Econòmic i la Industrialització

En un context econòmic favorable, l'economia catalana va anar creixent entre 1960 i 1974, i es va mantenir per sobre de l'economia espanyola. Les causes del desenvolupament van ser la renovació de les activitats agràries i l'increment del sector secundari i terciari.

El creixement industrial va ser degut al millorament de la productivitat gràcies als baixos salaris, la importació de tecnologia i la inversió de capitals estrangers. L'augment de la productivitat va permetre la baixada dels preus, cosa que va afavorir les exportacions.

La Industrialització a Catalunya

A Catalunya, totes les branques industrials es van expandir. El sector que va liderar el progrés va ser la indústria metal·lúrgica, vinculada a la producció d'automòbils i electrodomèstics. Aquesta branca va superar el sector tèxtil. L'estructura industrial catalana va continuar assentada sobre el predomini de la petita i mitjana empresa.

La Industrialització a Espanya

A Espanya, la indústria química, energètica, siderúrgica, naval i de construcció van créixer. Els sectors més tradicionals també van experimentar un augment significatiu.

Reconversió de l'Agricultura Tradicional

Les transformacions econòmiques van provocar la crisi de l'agricultura tradicional, que es basava en l'abundància de mà d'obra, salaris baixos i poca diversificació. Algunes regions espanyoles tenien un ampli minifundisme al costat de grans latifundis i amb productivitat escassa.

Les noves oportunitats de treball que oferia la indústria van estimular l'èxode rural i el descens de la mà d'obra pagesa. Els empresaris agrícoles van iniciar un procés de mecanització, que va reduir encara més l'ocupació al camp i va augmentar l'emigració. Com a conseqüència, la població activa va disminuir i moltes explotacions van desaparèixer, mentre que les empreses agràries milloraven els sistemes de producció.

A Catalunya, el producte agrícola es va modificar: els cereals van retrocedir i van augmentar la viticultura, la fruita, els cítrics, els productes d'horta i els tubercles.

El Progrés del Sector Terciari

A partir de 1960, es va produir un augment del pes dels serveis en el conjunt de l'economia espanyola. Els factors que van influir en la terciarització van ser el procés d'urbanització, l'augment de les xarxes de distribució i comerç, i el millorament dels mitjans de transport i comunicació.

El boom turístic va ser un flux molt important de turistes que elegien Espanya com a destinació preferent pel clima càlid, l'abundància de platges i serveis, i els preus econòmics. El sector bancari va créixer degut a la necessitat de finançament. El comerç internacional va augmentar i va experimentar canvis significatius en exportacions i importacions.

Limitacions de l'Economia Espanyola

Destaquen les limitacions produïdes en el sector industrial i de serveis. El camp espanyol va restar en una situació de retard i la població rural va haver d'emigrar. D'altra banda, l'economia depenia de la tecnologia i la inversió estrangera.