El desastre de Annual (1921) en la guerra del Marroc

Fi de la guerra mundial

Va dur com a conseqüència la interrupció dels beneficis empresarials i l’enfonsament de les exportacions i la producció. L’augment de l’atur i els baixos salaris van agreujar la inquietud de les classes treballadores que es manifestà en conflictes socials i el increment del nombre de vagues.

ANYS DEL PISTOLERISME (pàg. 141)

CAUSA: Les protestes de camperols i obrers s’uniren, animades per la Revolució Soviètica. Com a resposta, govern i patrons respongueren amb mesures dràstiques:

• Lock-out (tancament d’empreses)
• Negativa a donar feina als afiliats a sindicats
• Creació dels sindicats lliures (pistolerisme)
• “Llei de fugues” contra els sindicalistes

El pistolerisme era un enfrontament armat i directe entre alguns sector obrers, aplegats dins del Sindicat Únic, i grups de pistolers al servei de les associacions patronals, l’anomenat Sindicat Lliure.

El sindicat únic era una forma d’organització sindical que aplegava tots els treballadors d’un mateix ram de producció en l’àmbit local, és a dir, si una indústria organitzava una vaga, totes les indústries amb la mateixa producció la feien.

Per contra, la burgesia creà el sindicat lliure, sindicat de pistolers que eliminaren dirigents anarquistes. Aquests tinguéren el suport de l’estat i la policia.

Llei de fugues: si algú fuig de la policia, aquest el poden matar, s’utilitzava per matar a qualsevol i dir que estava fugint. Mostra la col·laboració de la burgesia i la policia.

L’any 1920 es produïren 400 assassinats.

1921: Mor assassinat Eduardo Dato, cap de govern conservador.

DESASTRE MILITAR D’ANUAL (1921)

El general Silvestre, que comandà l’exèrcit espanyol, és derrotat severament davant dels independentistes marroquins, comandats per Abd el-Krim. L’exèrcit fugí a Melilla i va tenir més de 12.000 baixes.

Aquesta derrota va fer que es dividissin encara més els polítics i l’opinió espanyola entre els partidaris i els detractors de la guerra. Alhora, l’estament militar també estava dividit i només coincidia en el rebuig als polítics.

Es va començar a buscar el perquè de la derrota, exigida per les forces d’esquerra del Congrés de Diputats. S’encarregà l’“expedient Picasso” que acusà als càrrecs de l’exèrcit i al rei de corrupció, de temeritat i d’enviar a la guerra soldats quan no estaven preparats.