El Desastre d'Annual i la Guerra del Rif: Causes i Impacte

La Guerra del Rif i les seves Conseqüències a Espanya

La Setmana Tràgica i el Barranco del Lobo (1909)

La tensió generada per la Guerra del Rif va provocar una protesta massiva a Barcelona, que va desembocar en la Setmana Tràgica (entre el 26 de juliol i el 2 d’agost de 1909). Aquest moviment popular de protesta generalitzada a Barcelona es va agreujar amb la derrota del Barranco del Lobo, el 27 de juliol, que va acabar amb la vida d'aproximadament 2.000 soldats espanyols.

L'Acord amb França de 1912 i les seves Repercussions

Els enfrontaments de 1909 van acabar derivant en un nou acord amb França el 1912, propiciat pel Regne Unit, que va tenir les següents conseqüències per a Espanya:

• Alt cost econòmic per a les ja precàries arques de l'Estat.
• El 1913, hi havia fins a 65.000 soldats desplegats al protectorat marroquí.
• Es van generar enfrontaments interns a l’exèrcit entre els anomenats "Africanistes" i els "Peninsulars".
• Va fomentar una il·lusió renovada dins l'exèrcit, que es va llançar a successives campanyes cada cop menys dissimulades, les quals havien de servir per augmentar guanys i ascensos.
• El 1920, el general Millán Astray va crear el Terç d’Estrangers, conegut com la Legió Espanyola, amb la col·laboració de Francisco Franco i tot imitant la legió estrangera de França.

La Campanya d'Annual i el Desastre (1921)

El 1921, el general Manuel Fernández Silvestre, amic personal d’Alfons XIII, es va internar, encoratjat pel mateix rei, fins a ocupar Annual. El 15 de juliol, les tropes de les cabilies, capitanejades per Abd-el-Krim, van començar a superar el front espanyol. Tot i que s'hi van enviar nombrosos soldats per intentar estabilitzar la situació i recuperar posicions, tot va acabar en una gran desfeta quan els combatents de les cabilies que s’havien mostrat favorables al bàndol hispà van decidir atacar-los per sorpresa.

El Desastre d'Annual: Retirada i Conseqüències

El dia 21 de juliol va arribar el desastre. El general Silvestre es va veure superat i va ordenar la retirada, però ho va fer de forma desorganitzada. Aquesta acció va acabar amb la mort d’uns 13.000 soldats i del mateix Silvestre. Els rifenys no feien presoners i passaven a ganivet (executaven) tots els soldats que capturaven.

A Annual, la majoria de l’exèrcit espanyol estava esperant per ocupar Alhucemas (fase final de l'ofensiva), però Abd-el-Krim, amb 18.000 rifenys, va enfrontar-se a 5.000 soldats espanyols que estaven assetjats sense queviures ni aigua. La majoria d'aquests soldats van ser derrotats i assassinats pels mateixos rifenys de la zona.

Indignació Pública i Debat Polític

La derrota va produir una enorme indignació pública i va generar un debat sobre l’organització i la preparació deficients de l’exèrcit espanyol. Es van denunciar la mala alimentació, la mala higiene i les dures condicions per als soldats espanyols, que no estaven preparats per enfrontar-se en aquestes condicions ni en un territori que desconeixien totalment.

El debat es va traslladar al Parlament, i l’exèrcit, el govern i l’administració colonial a Melilla van ser acusats de “negligència i corrupció”. (El general Silvestre, per exemple, comprava la lleialtat d’algunes cabilies sense desarmar-les i va dividir les seves tropes, conforme avançava, en petites fortificacions difícilment defensables i fàcilment aïllables pels nadius).