Descartes: Coneixement, Mètode Cartesià i Ontologia Filosòfica

Descartes

Coneixement de la realitat: Límits del coneixement

Podem obtenir dos tipus de coneixement:

Qualitats primàries

Són aquelles qualitats que pertanyen als objectes reals i que són conegudes per la raó. És tot allò matemàtic, geomètric, etc., és a dir, allò quantitatiu, matematitzable i que es pot analitzar amb números. Ens porta a coneixements objectius. Pertany a l'episteme.

Qualitats secundàries

Són aquelles qualitats que captem pels nostres sentits. Són aquelles coses qualitatives i no quantificables, com impressions de color, gust, olfacte, oïda i tacte. Ens aporten coneixements subjectius. Pertany a la doxa.

Mètode Cartesià

El mètode cartesià segueix el sistema axiomàtic-deductiu, en què s'estableixen uns principis veritables o axiomes a partir dels quals es puguin deduir tots els altres casos particulars. Descartes busca la primera evidència, l'axioma, que es resisteixi a tot dubte, que sigui evident i que no hagi de ser demostrat per cap altra cosa, ja que és per si mateix.

L'evidència és un acte racional pel qual la nostra ment capta de manera immediata i sense un procés deductiu una idea.

Ontologia Cartesiana

• Món (Res extensa): Substància extensa. És el cos, i està basat en el mecanicisme, és a dir, que el món és com una màquina que té lleis deterministes.
• Déu (Res infinita): Substància infinita i perfecta, creador de totes les coses.
• Jo (Res cogitans): Substància pensant. És l'ànima i el pensament.

Relació Cos-Ànima

Descartes intenta relacionar el cos i l'ànima, ja que són dues substàncies totalment diferents, independents i antagòniques. L'ànima és en totes les parts del cos, però hi ha un lloc, la glàndula pineal, on es produeix una interacció entre les dues substàncies. L'ànima i el cos interaccionen enviant vibracions a la glàndula, on hi ha un fluid, els "esperits animals", que flueixen a través dels nervis per traslladar informació a la resta del cos i al revés. Les sensacions, percepcions, sentiments i passions són estats del cos que es transmeten de l'ànima al cos. Les accions intencionades les fa l'ànima també, però les involuntàries (com el batec del cor) són causes mecàniques.