Com Descartes demostra la veritat a través de Déu

Descartes i la Veritat a través de Déu

Meditacions Metafísiques VI

Quan estic despert, si alguna cosa se m'aparegués i desaparegués sobtadament, com les imatges dels somnis, sense saber d'on ve ni on va, podria pensar que és una fantasia del meu cervell, similar a les que es formen quan dormo, més que una persona real. Però quan percebo coses i sé clarament d'on provenen i on són, i puc connectar aquesta sensació amb la resta de la meva vida, estic segur que les he percebut estant despert, no en somnis. No he de dubtar de la veritat d'aquestes coses si, després d'haver-les examinat amb els meus sentits, la memòria i l'enteniment, cap d'ells contradiu els altres. I com que Déu no enganya, necessàriament jo tampoc no estic enganyat en això. Tanmateix, com que els afers pràctics ens obliguen a prendre decisions abans d'examinar-les a fons, la vida humana és susceptible a l'error en aspectes concrets.

René Descartes. Meditacions metafísiques, VI

1. Idees principals del text:

• Si utilitzo les meves facultats cognitives amb cura, no m'equivoco.
• Això és cert perquè Déu no enganya.
• Els errors sorgeixen quan no fem un ús prou acurat de les nostres capacitats.

2. Significat dels termes:

• enteniment: facultat intel·lectual, raó.
• contradicció: oposició, discrepància.

3. Raons de Descartes per afirmar que si Déu no enganya, ell tampoc:

• Dubte cartesià sobre el món extern. Cogito.
• Prova de l'existència de Déu.
• La bondat divina és incompatible amb el fet que estiguem enganats, fins i tot quan fem un ús curós de les nostres capacitats intel·lectuals.