Descartes: Dualisme, Ànima i Cos

Després, examinant atentament el que jo era, i veient que podia ...

1. La substància pensant i la seva independència

De la reflexió sobre el cogito, Descartes dedueix que ell és una substància pensant que és independent de la matèria corporal i més fàcil de conèixer que aquesta matèria. És tant independent que no deixa d’existir encara que desaparegui el cos, és a dir, és immortal.

2. Definicions clau en la filosofia cartesiana

• a) Substància: Allò que existeix de tal manera que no necessita de cap altra cosa per existir.
• b) Evidència: Coneixement clar i distint d’una ment pura i atenta.

3. Raons de Descartes per distingir ànima i cos

Descartes defineix el jo com a una “substància tal que tota la seva essència o naturalesa no era sinó pensar” (res cogitans), i en diu “ànima”. Això la fa “distinta”, és a dir, la diferencia de forma radical de la substància material (res extensa). El fet que es tracti de dues idees enterament distintes significa, segons l’estil racionalista de Descartes, que les realitats que representen aquestes dues idees també són enterament distintes, és a dir, completament independents l’una de l’altra. Aquesta independència significa que no es necessiten per existir. L’ànima no és a cap “lloc”, no necessita cap “cos”. Així es pot deduir immediatament que l’ànima no està lligada al cicle vital del cos, és a dir, que l’ànima no mor amb la mort del cos.

Descartes defineix la substància com"Allò que existeix de tal manera que no necessita de cap altra cosa per existi" (equivalent a dir"allò que es pensa de tal manera que no necessita de cap altre cosa per a ser comprè"). Anomena atributs a les propietats que defineixen les substàncies. Així tindrem el quadre següent:

Substàncies i Atributs

SUBSTÀNCIES

ATRIBUTS

RES COGITANS

PENSAMENT

RES EXTENSA

EXTENSIÓ

DÉU

INFINITUD (perfecció infinita)

Déu és, doncs, l’única substància pròpiament independent. Les altres dues substàncies són imperfectes i depenen de Déu per subsistir.

4. Comparació amb altres concepcions antropològiques

Compareu la concepció antropològica de Descartes amb una altra concepció d’algun altre filòsof.

• Plató: també és dualista i també creu que l’ànima és immortal, però la divideix en tres parts, la fa reencarnar i viatjar entre els dos móns. La relació ànima-cos és de presoner culpable i presó.