Descartes: Dualisme, Ment i Cos - Anàlisi i Comparació amb Plató

Descartes: El Dualisme de Ment i Cos

Segons el text, Descartes defensa que l’ésser humà és dualista, és a dir, està constituït per dues parts diferents clarament diferenciades: el cos i la ment, que representen allò material i allò espiritual respectivament. Aquest diferenciament l’explica dient que el cos és divisible en parts (braços, cames, etc.), però que, en canvi, la ment no. Tot i que realitzi funcions molt diverses com sentir o entendre, ho fa partint sempre del mateix principi. Conclou dient que ambdós són independents, plantejant que, encara que perdem una part del cos, no perdrem una facultat de la ment, per tant, no estan juntes.

Definicions Clau

a) «Ment»: substància que té per essència el pensar, lligada a l'esperit i on habita la raó.

b) «Coses materials o extenses»: les coses que ocupen espai, del món corresponent a allò físic, i que són imperfectes.

La Diferenciació entre Ment i Cos

Descartes afirma que la ment és diferent del cos i ja ho sabia abans perquè, quan va fer el dubte metòdic, va descartar el món exterior quasi al principi, incloent el seu propi cos, però a la seva ment no la va poder negar mai. De fet, arriba a la conclusió que si pensa, existeix, tingui o no tingui cos. Arriba a la conclusió que la ment és diferent al cos i, per tant, existeix un dualisme, que consisteix en la separació de cos i ment com a coses diferents però relacionades. Per això, dona per suposat que el cos i la ment no estan junts perquè no es necessiten mútuament per existir. La ment no necessita el cos ja que no intervé en els pensaments, per tant, no són la mateixa cosa.

Comparació amb Plató

Les concepcions de l’ésser humà de Descartes i Plató tenen certs punts en comú, com la desconfiança en els sentits. Descartes creu que l'evidència depèn del subjecte i els sentits no permeten arribar-hi, i només és vertader allò que es presenta amb claredat i distinció (epistemologisme, es centra en el subjecte, en el coneixement). En canvi, per Plató depèn de l'objecte i els sentits mostren un món aparent, una mala còpia de la realitat vertadera (ontologisme, es centra en l'objecte i la realitat). Els dos confien en les matemàtiques per trobar la veritat i consideren que tenim cos i ànima, però Plató diu que el cos és el món sensible i l’ànima l’intel·ligible, i Descartes que el cos és una extensió i l’ànima és pensament, i es troba i informa al cos. Per Plató, les idees són immutables, eternes i preexistents. I per Descartes, les idees neixen amb nosaltres i estan a la ment.