Descartes: Dubte Metòdic, Cogito i Idees Innates

Descartes: Dubte Metòdic i la Naturalesa de l'Existència

Definicions clau:

• Naturalesa corporal: Tot allò que forma part del cos físic i que es pot tocar o percebre amb els sentits.
• Necessàriament vertader: Allò que no es posa en dubte, una veritat absoluta que no pot ser falsa de cap manera.

El Dubte Metòdic de Descartes

Quan Descartes diu la frase, vol dir que ha decidit posar en dubte tot allò que no sigui absolutament segur. Això forma part del dubte metòdic, que ell utilitza per trobar una veritat indubtable sobre la qual pugui construir tot el coneixement.

Comença dubtant dels sentits, perquè a vegades ens enganyen (com en els somnis o les il·lusions). També dubta del cos, del món exterior i fins i tot de les matemàtiques, perquè podria existir un geni maligne molt poderós que el fa equivocar-se.

El Cogito: Penso, per tant existeixo

Però hi ha una cosa que no pot posar en dubte: el fet que pensa. Si dubta, és que pensa, i si pensa, és que existeix. No pot negar-ho, perquè fins i tot per dubtar cal existir. Aquesta idea és la base del seu pensament i es resumeix en la frase "Penso, per tant existeixo".

Descartes arriba a la conclusió que, encara que no sap si té cos, pot estar segur que és una cosa que pensa (una “res cogitans”), és a dir, un ésser amb pensament, consciència i raó. Aquesta és la seva primera veritat segura, la que és "necessàriament vertadera", i és el punt de partida de tot el seu sistema filosòfic.

Idees Innates vs. Experiència: Descartes i Hume

Per Descartes, les idees són innates, clares i distintes; formen part de la raó i venen de l’ànima, que és independent del cos. Segons ell, podem confiar en aquestes idees si les captem amb la raó, perquè són veritables. En canvi, Hume diu que totes les idees provenen de l’experiència, a través de les impressions que rebem pels sentits. Per a Hume, les idees només són còpies dèbils d’aquestes impressions, i no tenen valor si no es poden relacionar amb una experiència directa. Així doncs, mentre Descartes confia en la raó per arribar a la veritat, Hume només confia en l’experiència.

Reflexions sobre l'Ànima i la Immortalitat

Estic d’acord. Si tenim una ànima separada del cos, vol dir que pot continuar existint quan el cos mor. Això dona esperança i explica perquè moltes religions creuen en la vida després de la mort. Però també cal dir que no hi ha proves clares, i per això hi ha gent que ho dubta.