Descartes i l'Empirisme: Substàncies, Idees i Veritats

Tipus de substàncies segons Descartes

• Res Cogitans: És el pensament, la raó i la intel·ligència, el qual és immaterial. És el Jo sorgit del Cogito. Seria l'equivalent a l'ànima.
• Res Extensa: És la matèria en la seva qualitat d'extensió.
• Res Divina: Déu, del qual ja hem demostrat la seva existència i seria l'única substància pròpiament dita si ens limitem a la definició (Spinoza).

Classificació de les idees

Un altre aspecte molt important del pensament de Descartes és la classificació de les idees, fet que serà determinant pel naixement de dos moviments filosòfics enfrontats: Racionalisme i Empirisme, segons acceptin o no l'existència d'idees innates.

En primer lloc, caldria definir el concepte d'idea, que seria el coneixement de l'objecte (el concepte). N'hi ha de tres tipus segons quin sigui el seu origen:

• Idees adventícies (sensibles): Provenen de l'experiència sensible (per exemple, un arbre).
• Idees factícies (elaborades): Neixen de la combinació d'altres (per exemple, una sirena).
• Idees innates: Les posseïm a la ment simplement pel fet d'existir (per exemple, Déu).

Veritats de fet i veritats de raó

• Veritats de fet: El subjecte no inclou el predicat (exemple: "la casa és meva"). Kant les anomenarà judicis sintètics.
• Veritats de raó: El predicat és inclòs dins del subjecte (exemple: "la casa negra és una casa"). Kant les anomenarà judicis analítics.

L'Empirisme en la filosofia moderna

L'Empirisme és, juntament amb el Racionalisme, un dels grans moviments filosòfics de l'Edat Moderna. Caldrà distingir, però, entre dues concepcions diferents del terme:

• En un sentit ampli: Entendrem per empiristes tots aquells autors que afirmin que el valor del coneixement depèn de l'experiència sensible. Així, serien empiristes autors com Locke, Aristòtil o Demòcrit.
• En un sentit estricte: Només parlem d'Empirisme respecte al moviment filosòfic dels segles XVII i XVIII enfrontat amb el Racionalisme i que té com a exponents principals Locke, Berkeley i Hume.

Gairebé podem parlar d'autors racionalistes només al continent europeu i d'autors empiristes només a les illes britàniques, fet que determina que, de vegades, l'empirisme en sentit estricte s'anomeni Empirisme Anglès.