Descartes: Filosofia Moderna i Mètode Cartesià

Descartes: Pare de la Filosofia Moderna

Descartes és considerat el pare de la filosofia moderna. Tot el seu pensament es basa en la recerca de la certesa. Vol trobar un mètode per poder descobrir veritats certes i irrefutables.

Mètode de Coneixement (4 Regles)

• Evidència: No acceptar res com a vertader si no s'està convençut al 100% que ho sigui. Descartes diu que aquestes idees evidents han de ser clares i distintes.
• Anàlisi: Totes les idees complexes s'han de dividir tant com sigui possible i analitzar cadascuna d'aquestes parts. Agafar només les que siguin evidents (clares i distintes) i rebutjar els trossos que no ho siguin.
• Síntesi: Aquests "trossos bons" s'han d'ordenar per poder tornar a construir la idea complexa, però només amb les parts bones.
• Enumeració: Es tracta d'anar repetint constantment els mateixos passos per tenir la certesa absoluta.

Meditacions Metafísiques de Descartes

El text més important de Descartes resumeix sis meditacions metafísiques. Aquestes són les següents:

El Dubte

Descartes decideix dubtar absolutament de totes les seves idees antigues, fins a trobar una veritat absoluta i irrefutable sobre la qual construir totes les altres. Ho intenta, però és un fracàs absolut. Els sentits ens enganyen i no ens en podem fiar. Tampoc no sap quan està somiant i quan està despert. Sembla que les matemàtiques siguin 100% certes (2+2=4), però pot passar que el "geni maligne" ens estigui enganyant i realment sumi 5.

Cogito: Primera Veritat Absoluta

La primera veritat absoluta és el jo. Diu que si jo dubto, estic segur que dubto. A més, si dubto vol dir que estic pensant, llavors si penso vol dir que existeixo. "Si penso, existeixo" (cogito ergo sum). La primera veritat és que existeixo. Aquí és quan separa l'ànima (pensament) del cos (sentits), la principal base del dualisme cartesià.

Déu

Descartes mira dins seu i descobreix que existeixen tres tipus d'idees:

• Les idees innates, que són les que neixen amb tu.
• Les idees adventícies, que són les que em venen de fora.
• Les idees factícies, que són les que invento o construeixo jo mateix.

Es planteja com podem provar l'existència de Déu. Hi ha dues maneres de dir que Déu existeix:

1. Déu és un ésser infinit i perfecte i, per tant, aquesta idea no pot haver sortit de mi mateix, ja que sóc finit i imperfecte. Per tant, ens l'ha d'haver posat Déu.
2. Com que jo sóc finit i imperfecte, algú m'ha d'haver creat.