Descartes i Hume: Dubte Metòdic, Epistemologia i Teoria del Coneixement

Descartes

El Criteri de la Veritat: Dubte Metòdic

• S’inspira en l’escepticisme (la veritat no existeix, i tot són il·lusions), però no és el mateix.
• Descartes creu necessari construir nous fonaments per al coneixement modern.
• L’objectiu del dubte metòdic és descobrir la veritat, ja que la veritat existeix.
• Amb aquest mètode, busca uns principis evidents i indubtables, per tal d’eliminar les opinions i les creences que hem rebut amb l’educació.
• Aplicació sistemàtica: Hem de posar en dubte els fonaments en els que es basa el nostre coneixement.
• La font principal del coneixement és la raó, però diu que no ens podem fiar dels sentits.
• La hipòtesi del geni maligne diu que no podem negar la possibilitat que existeixi un geni que ens faci veure coses que en realitat no existeixen.
• Primera certesa: Jo penso.
• Penso, llavors existeixo.
• Criteri de veritat: Allò que la meva raó concep clarament i distintament, és vertader.
• Evidència racional: Se’ns ha d’imposar tot tipus de veritat.
• Idea clara i distinta: Clara (Se’ns presenta de forma evident i indubtable de manera que no es pot concebre la falsedat). Distinta (És una idea que no necessita derivar la seva veritat d’un altre coneixement o veritat, és a dir, una idea és vertadera per si mateixa).

Idees

• Adventícies (poc fiables): provenen dels sentits i ens diuen com és el món exterior.
• Factícies (poca fiabilitat): idees que elabora la nostra ment a partir d’idees adventícies i la imaginació.
• Innates (fiables): idees amb les quals neixem.

• L’argument ontològic pretén demostrar l’existència de Déu a partir de l’essència pensada de Déu.
• Segons Descartes, Déu ens posa dins nostre la idea innata de la seva existència.
• Déu és bo i veraç.
• A través de Déu, s’elimina la idea del geni maligne, ja que Déu no permet que m’enganyin.
• L’home té una facultat passiva, que és la de sentir, i una d’activa, que elabora les idees fictícies.
• Com que els sentits són subjectius, la informació que arriba és diferent a la meva visió del món, ja que depèn dels sentits.

Les coses que percebem poden ser primàries o secundàries

• Primàries: Conegudes per la raó (objectives).
• Secundàries: Conegudes pels sentits (subjectives).

• El món és una representació objectiva.
• Les coses tenen sentit perquè nosaltres les interpretem.

Hume

Epistemologia

Hume és un filòsof empirista, i les característiques d’aquest són:

• Els sentits són una font de coneixement.
• La negació de l’innatisme.

Malgrat negar l’existència d’idees innates, Hume afirma que tenim idees, en concret de dos tipus:

Impressions: percepcions intenses que obtenim a través dels sentits. Són dades immediates de l’experiència externa (sensacions) o de l’interna (emocions o passions). Són les primeres en aparèixer i són la causa de les idees de la ment.

Idees: Deriven de les impressions i existeixen amb menys força/intensitat. Estan situades al pensament.

Hume pensa que la memòria permet transformar les impressions en idees a la vegada que ens permet conservar-les i reproduir-les. La imaginació ens permet combinar idees simples per tal de formar-ne d'altres de complexes. Aquestes es produeixen segons unes lleis d’associació:

• Semblança
• Contigüitat de l’espai o temps
• Llei de causa/efecte

Tipus de Coneixement

Hi ha dos tipus de coneixement:

Les relacions d’idees: no recorre a l'experiència. És una veritat necessària que ens aporta una certesa absoluta. Les relacions d’idees són veritats universals, que no amplien el nostre coneixement.

Les qüestions de fet: només podem saber si és cert o no a través de l’experiència. És un coneixement contingent (no necessària). Són proposicions que ens parlen de l’entorn i de la naturalesa, són les pròpies de les ciències empíriques (física, química, biologia) i ens permeten augmentar el nostre coneixement perquè ens permeten preveure què passarà al futur.