Descartes i Hume: Mètode, Coneixement i Escepticisme en Filosofia

René Descartes: El Mètode i la Recerca de la Veritat

Per a René Descartes, és necessari construir una nova filosofia que permeti distingir la veritat de la falsedat, prenent com a exemple el descobriment de la circulació sanguínia.

Les matemàtiques són el model a partir del qual podem obtenir aquest criteri de veritat.

Geometria Analítica i Mètode Universal

Descartes és el creador de la geometria analítica, que tradueix els problemes geomètrics a termes algebraics. El seu objectiu era trobar un mètode apte per a tots els problemes.

El Mètode Cartesià

El Mètode Cartesià consisteix en avançar des d'unes veritats segures i evidents cap a unes altres igualment segures i evidents.

Aquest mètode és el camí per assolir les veritats de tots els coneixements. Les facultats de la ment implicades són la intuïció i la deducció.

Intuïció

La intuïció és el coneixement immediat d'una realitat sense recórrer al pensament o a la raó.

Deducció

La deducció és el coneixement que arranca d'un altre coneixement previ.

Les Regles del Mètode

Descartes estableix quatre regles fonamentals per al seu mètode:

1. 1a Regla: Evidència

   Acceptar només allò que es presenta a la ment de manera clara i distinta, és a dir, una proposició evident és una proposició certa. Adverteix contra dos errors: la precipitació i la prevenció.

2. 2a Regla: Anàlisi

   Descompondre els problemes en els seus elements més simples per facilitar-ne la comprensió.

3. 3a Regla: Síntesi

   Reconstruir, en sentit invers al camí de l'anàlisi, els elements simples per arribar a la solució complexa.

4. 4a Regla: Enumeració

   Repassar l'aplicació de totes les regles anteriors per assegurar-se de no haver omès res.

El Dubte Metòdic i el Cogito

Descartes afirma que s'ha de dubtar d'allò que és qüestionable i rebutjar com a veritable allò que ens genera el mínim dubte.

Els sentits, segons ell, ens fan dubtar de la confiança que mereix el coneixement. No podem discernir si estem desperts o si somiem que estem desperts, la qual cosa posa en dubte l'existència dels cossos.

Si dubtes d'alguna cosa, la consideres falsa provisionalment (dubte metòdic). D'aquest dubte sorgeix la primera veritat indubtable: "Penso, per tant existeixo" (Cogito, ergo sum), un coneixement adquirit per intuïció, una proposició evident i vertadera.

L'Ésser Humà i les Idees

L'ésser humà està format per dues substàncies diferents: l'ànima i el cos.

Descartes distingeix tres tipus d'idees a la ment:

• Idees innates: Provenen de la ment mateixa.
• Idees adventícies: Venen de fora, a través dels sentits.
• Idees fictícies: Són creacions de la imaginació.

L'Existència de Déu

Déu existeix perquè tinc la idea d'aquest ésser perfecte, i aquesta idea no pot tenir un altre origen que Déu mateix. Déu és perfecte, és bo i no ens enganya, garantint així la veritat de les nostres idees clares i distintes.

David Hume: Empirisme i Escepticisme

Per a David Hume, no podem estar segurs de si la ment i la matèria existeixen. Les percepcions es divideixen en impressions i idees.

• Les impressions entren amb més força (sensació, passió...).
• Les idees són imatges febles de les impressions.

Crítica a les Idees Innates i el Significat

Aquesta distinció permet a Hume eliminar les idees innates, ja que no deriven de cap experiència personal. També permet eliminar les paraules que no tenen significat, perquè no donen lloc a cap idea. Si una idea no deriva de l'experiència, és inútil.

Memòria i Imaginació

• La memòria preserva la forma original en què es presentaren els objectes.
• La imaginació pot alterar l'ordre de les idees (per exemple, cavalls alats).

Associació d'Idees

Les idees s'associen segons tres principis:

• Semblança: Una idea ens fa pensar en una altra semblant.
• Contigüitat: Ens fa pensar en una cosa contigua en l'espai o el temps.
• Causalitat: La idea d'una cosa ens fa pensar en el seu efecte o viceversa.

Els coneixements dels fets es basen en l'observació.

Tipus de Coneixement

Hume distingeix dos tipus de coneixement:

• Relacions d'idees: No necessiten experiència (ex: matemàtiques, lògica).
• Qüestions de fets: Proposicions conegudes a partir de l'experiència (ex: el sol sortirà demà).

La Causalitat i l'Experiència

Hume es demana com s'origina la creença que un fet pugui causar-ne un altre (efecte). La resposta és l'experiència repetida, que genera un hàbit o costum, no una connexió necessària.

Crítica a l'Existència de Déu i Escepticisme

No hi ha cap impressió que correspongui a l'Ésser Suprem; Déu al·ludeix a una realitat més enllà de la nostra experiència. Per tant, no és possible deduir l'existència de Déu a partir del món observat.

La filosofia de Hume acaba amb l'escepticisme moderat: limitar les investigacions humanes, ja que vol resoldre qüestions que estan més enllà del seu abast i de la nostra capacitat d'experiència.