Descartes: Res Infinita (Déu) i Res Extensa (Món Material)

Res Infinita: Proves de l'Existència de Déu en Descartes

Definició: RES = COSA; INFINITA = DIVINA (atribut de Déu, la substància pensant perfecta i creadora).

Argument Gnoseològic: Origen de la Idea de Perfecció

• D'on surten les meves idees innates, com la de perfecció? Sumant idees d'éssers imperfectes, no puc obtenir la idea de perfecció absoluta.
• Si jo sóc un ésser imperfecte i reconec les meves limitacions (com l'error), com podria un ésser imperfecte inventar la idea de perfecció absoluta? No hi pot haver més realitat o perfecció en l'efecte (la idea de Déu en mi) que en la seva causa.
• Per tant, només Déu, un ésser summament perfecte, ha pogut posar aquesta idea de perfecció en la meva ment.

Argument de Causalitat: Qui és el Meu Creador?

• Qui m'ha creat? Si Déu s'identifica amb la perfecció i la infinitud, també s'ha d'identificar amb altres perfeccions concretes com l'omnipotència i l'omnisciència.
• Jo no m'he creat a mi mateix, ja que si ho hagués fet, m'hauria atribuït totes les perfeccions que concebo amb la ment i que sé que no posseeixo.
• Puc concebre aquestes perfeccions, però no les tinc; per tant, no sóc la causa de la meva pròpia existència. Els meus pares, éssers finits i imperfectes, tampoc no poden ser la causa última de la meva existència ni de la idea de perfecció que hi ha en mi. En conseqüència, hi ha d'haver un ésser que posseeixi tota la perfecció i que sigui el meu creador i l'origen de les meves idees de perfecció: Déu.

Argument Ontològic: Essència de Déu Implica Existència

• La idea d'un ésser summament perfecte (Déu) implica necessàriament la seva existència, ja que l'existència és, en si mateixa, una perfecció.
• Així com de l'essència d'un triangle es dedueix que la suma dels seus angles és igual a dos rectes, o com de la idea de muntanya es deriva necessàriament la idea de vall (no es poden concebre separadament), de l'essència d'un ésser perfectíssim es deriva necessàriament la seva existència.
• La perfecció d'existir està inclosa, per definició, en la idea d'un ésser summament perfecte.

Conclusions: Déu com a Garantia de Veritat i Bondat

• Si Déu (un ésser omniscient, omnipotent, etern, immutable, summament perfecte, etc.) existeix, ha de ser veraç i bondadós, ja que l'engany i el mal són manifestacions d'imperfecció. Això refuta la hipòtesi del geni maligne o enganyador.
• Els éssers humans som els qui ens equivoquem, però Déu ens ha dotat de la facultat de jutjar (voluntat) i de l'enteniment (raó) per poder utilitzar correctament la nostra raó i així rectificar els errors.
• Déu, en la seva bondat i veracitat, no pot permetre que les idees que la meva ment capta com a clares i distintes (evidents) siguin falses. Per tant, amb un ús correcte i metòdic de la raó, podem assolir la veritat.
• Per tant, l'error sorgeix d'un mal ús de la nostra voluntat (quan aquesta, sent més àmplia que l'enteniment, fa judicis precipitats sobre coses que l'enteniment no coneix amb claredat i distinció), i no és imputable a Déu.

Res Extensa: La Naturalesa del Món Material en Descartes

Definició: EXTENSA = Allò que té extensió (longitud, amplada i profunditat), és a dir, la propietat essencial dels cossos materials, la capacitat d'ocupar un lloc en l'espai.

Idees Adventícies i Realitat del Món Extern Garantida

• De vegades, les idees adventícies (aquelles que semblen provenir de l'exterior, captades pels sentits) se'ns presenten en la ment independentment de la nostra voluntat (per exemple, sentim sorolls o veiem objectes sense buscar-los activament).
• Aleshores, aquestes dades sensorials provenen realment d'objectes externs existents? Si tot el que percebo del món fos una il·lusió creada per Déu, o si Déu permetés que fos enganyat sistemàticament per les meves sensacions, Déu seria enganyador. Però com ja s'ha demostrat que Déu és veraç i no enganyador, no pot permetre un engany tan radical.
• Per tant, cal concloure que les idees adventícies són causades per cossos físics reals que existeixen fora de mi. Ara bé, fins a quin punt les meves percepcions representen fidelment com és el món extern?

Qualitats Primàries i Secundàries dels Objectes

Per entendre el món extern i el valor cognoscitiu de les nostres percepcions, Descartes distingeix entre dos tipus de qualitats dels objectes:

Qualitats Primàries: Objectives, Mesurables, Geomètriques

Són les qualitats que pertanyen intrínsecament als objectes i en constitueixen la naturalesa essencial (són objectives). Són matematitzables, és a dir, es poden expressar en termes numèrics i geomètrics, i són captables per la raó de manera clara i distinta. Exemples:

• Magnitud (grandària)
• Longitud
• Amplada
• Profunditat
• Figura (forma geomètrica)
• Nombre
• Moviment
• Repòs
• Durada (persistència en el temps)
• Situació

Qualitats Secundàries: Subjectives, Depenent del Perceptor

Són les qualitats que percebem amb els sentits, però que no resideixen en els objectes mateixos tal com les percebem, sinó que són l'efecte que les qualitats primàries dels objectes produeixen en els nostres òrgans sensorials (són subjectives). No es pot saber amb certesa si corresponen a alguna cosa real en l'objecte tal com les experimentem. Exemples:

• Olor
• Gust
• Color
• So
• Duresa/Blandícia
• Calor/Fredor

Així mateix, estaria molt enganyat si el meu propi cos fos una mera il·lusió. Com que Déu no és enganyador, puc confiar en la forta inclinació natural a creure en l'existència del meu cos i del món material, sempre que sotmeti aquestes creences a l'examen de la raó (per exemple, distingint entre qualitats primàries, que són clares i distintes, i qualitats secundàries, que són confuses i obscures, i recorrent a la memòria i a la coherència de les experiències).

Conclusió: Món Material Mecanicista i Llei d'Inèrcia

El món material (la res extensa) es redueix, en la seva essència, a extensió (longitud, amplada i profunditat) i moviment. Està compost per cossos que ocupen un espai, i el seu moviment es regeix per lleis mecàniques universals (com la llei d'inèrcia). Descartes concep l'univers com un gran mecanisme:

• No existeix l'espai buit (l'univers és un plenum, ple de matèria subtil).
• El moviment de les parts de l'univers (com els planetes en un sistema d'engranatges) segueix lleis fixes i automàtiques, establertes per Déu.
• Aquestes lleis van ser implantades per Déu en el moment de la creació, i des de llavors el món funciona de manera autònoma segons aquestes lleis mecàniques, sense necessitat d'intervenció divina constant (tot i que Déu conserva el món i la quantitat de moviment).