Descartes i Locke: Conceptes Clau de Filosofia Moderna

Conceptes Fonamentals de Descartes i Locke

1. Visió del Món Fins al Segle XV

Fins al segle XV, la visió del món era predominantment teocèntrica i geocèntrica, influenciada per la filosofia aristotèlica i la teologia cristiana. La Terra era considerada el centre de l'univers (geocentrisme), i totes les coses estaven ordenades per un propòsit diví. La realitat i el coneixement eren interpretats a través de la fe i la doctrina de l'Església.

2. El Mètode Cartesià: Preceptes per Evitar l'Error

René Descartes va establir quatre preceptes fonamentals per al seu mètode, dissenyats per garantir la certesa:

• Evidència: Acceptar com a veritat només allò que es presenta a la ment de manera clara i distintiva, sense cap dubte.
• Anàlisi: Dividir els problemes complexos en parts més petites per entendre'ls millor.
• Síntesi: Reconstruir el coneixement començant per les coses més simples i ascendint a les més complexes.
• Enumeració: Fer revisions completes i enumeracions generals per assegurar-se que res no ha estat omès.

3. La Primera Veritat: "Jo Soc, Jo Existeixo" (Cogito)

Després de la primera meditació, Descartes conclou que pot dubtar de tot, incloent-hi l'existència del món extern i de Déu, però no pot dubtar que ell mateix està dubtant. Si dubta, pensa; i si pensa, existeix. Per tant, l'afirmació "Jo soc, jo existeixo" és necessàriament veritable sempre que està sent concebuda per la ment.

4. El Bloc de Cera: Límits de la Percepció Sensorial

La segona meditació conclou amb l'exemple del bloc de cera, que canvia totes les seves propietats sensibles quan es fon. Aquesta dificultat il·lustra que el coneixement no es basa en les percepcions sensorials, sinó en la intel·ligència i la raó. Així, el coneixement de la cera (i dels objectes en general) es fonamenta en la ment, no en els sentits.

5. Déu en Descartes i Proves de la Seva Existència

Déu és un ésser perfecte i infinit, la causa de les nostres idees de perfecció i infinitud. Les proves principals són:

• Tercera Meditació (Argument de la Causalitat): Argumenta que la idea d'un ésser perfecte (Déu) ha de tenir una causa que contingui tanta realitat com la idea mateixa. Només Déu, un ésser perfecte, pot ser aquesta causa.
• Cinquena Meditació (Argument Ontològic): Argumenta que l'existència de Déu és tan inherent a la seva essència com les propietats geomètriques són inherents a les figures matemàtiques. L'existència és una perfecció que Déu ha de posseir.

6. Origen de l'Error Humà Segons Descartes

Descartes explica que els errors humans sorgeixen de la dissonància entre la voluntat infinita i la capacitat limitada de l'enteniment. La voluntat pot afirmar o negar més coses de les que l'enteniment pot comprendre clarament i distintament, conduint així a errors.

Conceptes Clau de la Filosofia Política de Locke

7. El Consens en la Teoria Política de Locke

Per a John Locke, el consens és l'acord mutu entre els individus per formar una societat política i establir un govern. Aquest consens implica cedir algunes llibertats naturals a canvi de la protecció i garantia dels drets naturals (vida, llibertat i propietat).

8. La Dissolució del Govern Segons Locke

Sí, per a Locke és possible la dissolució del govern si aquest no compleix amb la seva funció de protegir els drets naturals dels ciutadans. Quan el govern esdevé tirànic i infringeix els drets fonamentals, els ciutadans tenen el dret de derrocar-lo i establir-ne un de nou que respecti el consens original.

9. Estat de Naturalesa i Llei Natural en Locke

Locke defineix dos conceptes essencials:

• Estat de Naturalesa: Condició en què els individus viuen en llibertat i igualtat, sense una autoritat política establerta, regits per la llei natural.
• Principis de la Llei Natural: Inclouen el dret a la vida, la llibertat i la propietat. La llei natural està fonamentada en la raó, que dicta que els éssers humans han de respectar els drets dels altres per preservar la seva pròpia vida i llibertat.