Descartes i Locke: Filosofia, Coneixement i el Jo

René Descartes: El Mètode Cartesià i les Tres Veritats

El Dubte Metòdic i Hiperbòlic

• Dubtar dels sentits: Els sentits ens poden enganyar; no hi ha un criteri clar per distingir si menteixen o no. No podem fiar-nos dels sentits com a font de coneixement.
• Dubtar de l'existència del món extern: La distinció entre somnis i l'estat de vigília és incerta.
• Dubtar de les veritats independents de l'experiència: L'existència d'un geni maligne podria enganyar-nos fins i tot amb veritats com "2 + 2 = 4".

Aquest dubte radical i irrefutable (dubte hiperbòlic) busca superar l'escepticisme per trobar una veritat indubtable.

Primera Veritat: El Jo (Cogito)

El fet de dubtar ens revela que dubtem, i la cosa que dubta, pensa. D'aquí la cèlebre afirmació: Cogito ergo sum (Penso, per tant existeixo). A través de l'exemple del tros de cera, Descartes demostra que no ens hem de fiar dels sentits, sinó de la raó. Si jo penso la cera, llavors jo penso. Aquesta és la res cogitans (cosa pensant).

El Jo de la consciència és una veritat si és clara i distinta. Descartes, en aquest punt, es troba en el solipsisme, ja que només pot afirmar "jo existeixo".

Les Idees

Descartes classifica les idees en:

• Adventícies: Provenen de l'experiència externa.
• Fictícies: Creades per la imaginació.
• Innates: Les úniques veritables, trobades per la raó en la ment.

Segona Veritat: Déu

La idea de Déu, com a ésser infinit i perfecte, es troba en la ment de forma innata. Però, com es passa de la idea a l'existència real?

• Argument de la finitud: Jo, com a ésser finit i imperfecte (perquè dubto), no puc haver creat la idea d'un ésser infinit i perfecte. Per tant, aquesta idea ha de provenir d'un ésser que sigui realment infinit i perfecte: Déu.
• Déu com a garantia de veritat: Déu, sent perfecte, no enganya. Això garanteix la veritat de les nostres idees clares i distintes.
• L'error: L'error no prové de l'enteniment (que és finit), sinó de la voluntat (que és infinita i pot jutjar més enllà del que l'enteniment comprèn clarament).

Tercera Veritat: El Món i els Sentits

El cos i els sentits són diferents del jo (ment). El món és una substància extensa (res extensa). Així, tenim tres substàncies: Jo (res cogitans), Déu (substància infinita) i Món (res extensa).

Les qualitats secundàries com els colors i les olors són considerades "errors" o percepcions confuses, ja que no pertanyen a l'essència de les coses.

L'Home: Dualisme Cartesià

L'home és un compost de cos (part del món) i jo (ànima). Aquest dualisme planteja qüestions sobre la connexió entre ambdós. La glàndula pineal és l'òrgan que, segons Descartes, s'encarrega de vincular la ment, la voluntat, el pensament i els sentiments amb el cos i els òrgans sensorials.

John Locke: Empirisme i Teoria del Coneixement

Crítica a les Idees Innates

Locke critica fermament les idees innates, examinant l'argument de la universalitat. El coneixement s'adquireix exclusivament a través de les idees, però aquestes mai són innates. En néixer, la ment és una tabula rasa (pissarra buida); totes les idees provenen de l'experiència.

• Idees Simples: Rebudes de forma passiva per l'enteniment a través de la sensació (experiència externa) o la reflexió (experiència interna).
• Idees Complexes: Elaboracions que fa l'enteniment a partir de la combinació, comparació o abstracció de les idees simples.

El Jo i la Consciència

Per a Locke, el Jo no és una substància (ni ànima ni cos), sinó la consciència. La identitat personal depèn de la continuïtat de la consciència a través de l'experiència.

El coneixement del jo constitueix una evidència immediata: quan veiem, sentim i sabem que actuem així, és impossible que algú percebi sense percebre que ho fa.

El Llenguatge

Les paraules són signes que es refereixen a idees. El significat del llenguatge és una convenció. Les paraules no són un reflex directe de les coses ni de la seva essència real; fan referència a l'essència nominal (les idees abstractes que van unides a les paraules), no a la realitat intrínseca de les coses.

Tipus de Coneixement

• Coneixement Intuitiu: La ment no s'esforça a demostrar; percep la veritat de forma evident i immediata. Amb la intuïció coneixem el jo.
• Coneixement Demostratiu: La ment s'esforça i coneix amb raonament, fent ús de proves. S'aplica a les matemàtiques i a l'existència de Déu (verifica l'argument cosmològic, basat en la idea de l'existència d'un ésser que causa els altres).
• Coneixement Sensible: Amb la sensibilitat coneixem el món extern. El món és la causa desconeguda de les nostres idees, i coneixem les idees que se'ns generen a partir d'ell.