Descartes i Locke: Racionalisme, Empirisme i Política

René Descartes: Racionalisme i Mètode

Descartes, un destacat racionalista, va fonamentar la ciència en l'experiment i la matemàtica. Creia fermament en l'existència de les idees innates. La seva filosofia es caracteritza per la defensa de la raó com a única i universal, inherent a tots els éssers humans. El seu objectiu principal era assolir un coneixement cert i indubtable.

Va plantejar dos tipus de dubtes: el raonable i l'hiperbòlic (exagerat). Creia en Déu i en l'ànima immortal.

Les Meditacions Metafísiques de Descartes

Meditació Tercera: L'Existència de Déu

En aquesta meditació, Descartes proposa la idea d'un ésser infinit i perfecte: Déu. Si Déu és així, és bo i, per tant, no existeix el geni maligne. Això li permet recuperar la confiança en la matemàtica. La idea de Déu prova la seva existència, permetent-nos fiar-nos del nostre coneixement.

Meditació Quarta: L'Origen de l'Error Humà

L'origen dels nostres errors rau en la temeritat de la voluntat. Déu ens ha creat amb l'opció d'equivocar-nos. En el món, intervenen tant l'enteniment com la voluntat.

El Mètode Cartesià per al Coneixement

Descartes va establir les següents regles per al seu nou mètode, basat en l'enteniment:

1. Evidència: No admetre com a cert allò dubtable. Només són acceptables les idees clares i distintes. Una idea pot ser clara però no distinta. Tot coneixement es compon d'idees simples.
2. Anàlisi: Dividir les dificultats en parts més petites per a una millor comprensió, mitjançant la intuïció.
3. Deducció: Anar des de coneixements més fàcils als més difícils.
4. Enumeració: Enumerar tot per no ometre res.

Aquest mètode es pot aplicar a tot el saber, incloent la filosofia i les ciències.

Meditació Cinquena: La Prova Ontològica de Déu

Déu existeix perquè la seva idea és clara i distinta. Déu no és enganyador.

Meditació Sisena: L'Existència del Món Material

Existeixen coses materials fora del jo (Déu n'és la prova). La raó o esperit humà ha trobat la manera de controlar les idees de la ment. Descartes arriba a la conclusió que es pot refiar dels sentits.

La Substància en la Filosofia Cartesiana

Per a Descartes, la és allò que existeix sense dubte. Tot el que existeix es divideix en tres substàncies principals:

• Déu (res infinita)
• Món (res extensa)
• Jo (res cogitans)

Tipus d'Idees Segons Descartes

Descartes va classificar les idees en tres categories:

• Adventícies: Poden resultar errònies si no apliquem correctament les regles de la raó.
• Fictícies: Són il·lusòries, les inventem nosaltres.
• Innates: Emergeixen a partir de la pròpia raó. Són a priori, independents de l'experiència.

La seva filosofia també destaca el dualisme (cos-ànima) i la importància de no deixar-se guiar per les passions.

John Locke: Empirisme i Pensament Polític

La Filosofia Política de John Locke

Locke va ser un crític acèrrim de l'absolutisme i de la monarquia de dret diví. No estava d'acord en què el govern hagués de ser determinat per la"san".

Defensava l'existència d'una llei natural que estableix uns drets naturals fonamentals: el dret a la conservació, a la propietat i a la vida. En qualsevol societat, és necessari que existeixi un poder polític.

En l'estat de natura, els homes són lliures sempre que obeeixin la llei natural. Ningú pot atemptar contra la vida, la llibertat i les propietats d'un altre. No obstant això, aquesta situació no sempre funciona perfectament, la qual cosa porta al sorgiment de les societats polítiques. Aquestes societats es creen amb l'objectiu de completar i millorar l'ordre natural.

Locke va proposar una divisió de poders en tres branques: el poder legislatiu, l'executiu i el federatiu. L'estat de guerra es resol mitjançant un pacte social per millorar l'estat de naturalesa.

La Teoria del Coneixement de John Locke

Per a Locke, no hi ha idees innates. Totes les idees provenen de l'experiència, que es divideix en:

• Interna: La reflexió.
• Externa: La sensació.

Va distingir entre dos tipus d'idees:

• Idees simples: La ment és passiva en la seva recepció. Provenen de la sensació i de la reflexió.
• Idees complexes: La ment és activa en la seva formació. Inclouen substàncies, modes i relacions.