Descartes: Meditacions Metafísiques i Dualisme Cartesià

Tercera Meditació: El criteri de certesa

En aquesta meditació, Descartes analitza la necessitat d’examinar si hi ha un Déu i si aquest pot ser enganyador. Per fer-ho, analitza l’únic material amb què compta: les idees que pensa el jo.

Tipus d'idees

• Innates: són les idees nascudes amb mi (com la infinitud o la perfecció).
• Adventícies: són aquelles idees que semblen provenir de l’experiència externa (per exemple, la idea de cavall).
• Factícies o fictícies: són aquelles construïdes per mi mateix mitjançant la manipulació d’idees externes (per exemple, un unicorn).

Arguments sobre l'existència de Déu

• Argument de la infinitud: Jo no puc ser la causa de la idea d’infinitud; hi ha d’haver alguna cosa en el món, distinta de mi, que sigui la causa d’aquesta idea (ja que jo només sóc una cosa finita). Per tant, la idea d’una substància infinita l'he d'haver rebut d’una substància infinita. En conseqüència, Déu existeix.
• Argument de la causalitat aplicada al jo: Jo, essent un ésser imperfecte, no puc ser l’autor del meu propi ésser; si m'hagués creat a mi mateix, m’hauria dotat de totes les perfeccions que conec.
• Argument ontològic (Cinquena Meditació): Déu és la perfecció absoluta. Com que l’existència és una perfecció, Déu ha d’existir necessàriament.

Les tres substàncies, els atributs i els modes

La substància es defineix com una realitat que no necessita d’altres per existir; és allò que existeix per si mateix. Tot i que l’únic ésser estrictament capaç d’existir per si sol és Déu (els altres necessiten la seva creació i conservació), Descartes també considera substàncies les altres realitats.

• Coneixem les substàncies a través dels seus atributs.
• Els modes són modificacions variables de la substància i necessiten d’aquesta per existir.

Classificació de les substàncies

• Res Cognitans o substància pensant (el Jo):
  • Atribut: El pensament.
  • Modes: La imaginació, la memòria, l’enteniment i la voluntat.
• Res Extensa o món material:
  • Atribut: L’extensió.
  • Modes: Qualitats primàries (objectives, com el pes i la mida) i qualitats secundàries (subjectives, com el color, l’olor i la lluminositat).
• Res Infinita (Déu):
  • Atribut: La infinitud.
  • Modes: No s’expressa a través de modes.

Ordo Cognoscendi (Ordre del conèixer): 1a veritat: Jo; 2a veritat: Déu; 3a veritat: Món.

Ordo Essendi (Ordre de l’ésser): Déu, Jo, Món.

Dualisme cartesià (Antropologia)

L’home és un compost de dues substàncies: la substància pensant i la substància extensa.

• Es tracta de dues substàncies distintes i independents; l’ànima pot existir sense el cos (de la mort del cos no se’n segueix la mort de l’ànima).
• Aquesta concepció implica l'afirmació de la immortalitat de l’ànima.
• Malgrat concebre el cos i l’ànima com a substàncies autònomes, Descartes és conscient de la interacció d’ambdues en l’ésser humà (per exemple, quan el cos és ferit, el jo sent dolor).
• La glàndula pineal (situada a la part central del cervell) actua com l'òrgan connector que vincula el cos i l’ànima.