Descartes i la metafísica cartesiana: substàncies, cos i ment
Clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,51 KB
Metafísica cartesiana
Diu que en el món només hi ha tres substàncies:
- Res infinita → Déu
- Res cogitans → El jo que pensa
- Res extensa → El món (cos)
Substància: és allò que existeix de tal manera que no necessita de cap altra cosa per existir.
Concepció del món
Concepció mecanicista
Segons el mecanicisme, totes les coses de la natura estan sotmeses a les lleis naturals i físiques del moviment; per tant, entén la natura com el mecanisme d'un rellotge. Explica la concepció amb el principi de la causalitat: tot el moviment és una cadena de causes i Déu és el primer motor, l'únic que fa és posar el món en marxa. Per Descartes, Déu és el rellotger. Ell creu que l'univers és determinista: si faig un moviment, aquest moviment estarà determinat, ja que no pot fer una altra cosa; per tant, tot està sotmès a les lleis naturals.
Concepció de l'ésser humà
D'una banda hi ha el cos i, de l'altra, la ment.
Déu és una substància infinita que crea la substància extensa, que és el món, i crea una substància pensant, que és el pensador.
Cos
El cos és part del res extensa; per tant, el cos estarà sotmès a les lleis naturals (com el món), és determinista. El cos posseeix l'òrgan dels sentits: sabem que, a través dels sentits, obtindrem les idees adventícies; aquestes idees ens comuniquen com és el món i ens proporcionen informació sensorial.
Ment
La ment és el mateix que el res cogitans. La ment, que seria com l'ànima per Plató, és immaterial i ens proporciona pensament, dubte, desig, voluntat i llibertat.
Per Descartes, el cos i la ment són totalment independents. Ment i cos estan units per la glàndula pineal. No explica com s'uneix allò material amb allò immaterial.
La teoria del coneixement
Hi ha dues maneres d'explicar com podem conèixer:
Sentits: proporcionen idees adventícies, que són les idees sobre el món. Diu que els sentits no poden ser criteri de veritat perquè no poden donar veritats fermes, ja que els sentits ens poden enganyar i, a més, l'experiència és canviant.
La raó: sí que proporciona coneixement veritable sempre que no es basi en l'experiència, sinó que ha de donar arguments a partir d'idees innates seguint el mètode lògic-deductiu.