Descartes: El mètode científic-matemàtic i la recerca de la veritat

DESCARTES

DESCARTES: Època moderna; Objectiu de la nova ciència: arribar al coneixement vertader. Descartes aplica el mètode científic-matemàtic a la filo(qüestionant tot, basant-se en la raó). Es planteja com arribar a la veritat(Discurs del Mètode: penso, aleshores existeixo): arriba a 3 veritats(realitat tripartida): JO PENSANT(Res Cogitans): imperfecte i finita. És una ment, una raó, dependent de la substància perfecte: és creada. L’ànima (em fa ser allò que soc) és diferent del cos. Atribut del jo: una cosa que pensa. Substància infinita DÉU(Res Infinita): perfecte i no creada: substància infinita eterna, independent. Substància extensa LA MATERIA/EL MÓN(Res Extensa): és imperfecte i finit, és dependent; ha de ser creada. MEDITACIONS METAFÍSIQUES: Reflexionar sobre el coneixement/ com coneixem(vol arribar a la veritat). Hi ha hagut molts errors en relació al coneixement, vol trobar com és verdaderament la realitat(sense dubtes/explicacions false). Realitat demostrable. Necessita un mètode x trobar la veritat. EL MÈTODE: Aplica el mètode científic matemàtic deductiu= parteix de la veritat per arribar a conclusions vertaderes sense dubtes→dubta de tot el que sap fins al moment. Serà un escèptic radical(dubta de coses que s'han donat x bones i no ho són). El dubte l'ajuda a superar-lo a ell mateix. Primer ho dubta tot i després ho analitza, i en alguns casos, com amb les 3 substàncies, acaba admetent la seva existència. PASOS: EVIDÈNCIA: no acceptar com a vertader el que no és evident(clar: tothom el veu igual i no es pot confondre/ distint: són molt diferents a altres coses, no hi ha dubte). Criteri de la veritat: per a que algo sigui veritat ha de ser evident. EL DUBTE METÒDIC: Dubtar de tot el coneixement x demostrar utilitat del mètode per descobrir la veritat. Vol trobar uns principis evidents sobre els quals fonamentar un nou coneixement. 1.Dubta sobre els sentits(de la informació que ens donen i de com ens mostren el món físic). Són una eina humana que proporciona coneixement no fiable. 2.Sobre els somnis(no hi ha criteri fiable x distingir somni de realitat, somnis=irreals, però no en som conscients quan somiem, el que vivim podria ser un somni). 3.De la seva pròpia existència(no em puc fiar del coneixement sensible i no se si realment visc en un somni= com puc saber que existeixo?). 4:De les matemàtiques(considerades coneixement vertader perquè no varien segons la circumstància, però han tingut errors, si fos una ciència perfecta, no en tindria, per això les dubta).

5.De lèxistència de Déu(si és perfecte, perquè permet errors en la ciència vertadera?) 6.En comptes de Déu, hi ha un geni maligne que causa els errors, dedicat a enganyar-nos tot el dia. 1ra Veritat Cartesiana: RES COGITANS: Mentre dubta s'adona que pensa, si pensa existeix. No dubta de l'existència del pensament(del jo pensant) però si de la veracitat d'allò que penso. Dubto de tot menys de l'acció de pensa. El que pensa=existeix. La meva ànima(em defineix)= és el meu pensament. 1ra explicació metafísica de descartes(pensament=existència=realitat= veritat). Exemple de la cera: la informació canvia quan la coneixem a través dels sentits, i amb la raó coneixem veritats absolutes. Demostra l'existència d'una primera veritt a través de l'evidència(el mètode); encara no ens podem fiar de l'existència del cos. ANÀLISI: Divisió del coneixement evident en petites parts per analitzar-lo en detall. 2na Veritat: RES INFINITA: Ha demostrat que es una cosa que pensa, ara analitza el pensament= 3 tipus d'idees: Adventícies (adquirides pel coneixement sensitiu/experiència externa= falses perquè es basen en el sentits que encara estàn en dubte), Factícies(les creem a partir de les adventícies, relacionant idees=falses), innates(no les hem experimentat, ni creat perquè estàn dins nostre, provenen de la naturalesa de l'enteniment). Es pregunta= Qui m'ha creat? 1ra Demostració existència de Déu: un esser perfecte ha posat les idees dins la meva ment(considerat l'esser que representa totes les idees innates). Déu(substància infinita) de que jo(finit) tingui dins meu l'idea d'infinit(innata). 2na Demostració de Déu(argument ontològic=estudi del ser): La idea de Deú implica la seva existència, si és perfecte, no pot no existir. Llavors perquè permet els errors si es perfecte? Naturalesa de l'Error: Déu dona facultat de l'enteniment(ens permet conèixer, entendre, concebre idees...) i Facultat de la voluntat(capacitat de triar, dubtar, permet la llibertat=ens pot portar al error). Déu ens dona capacitat de racionar i poder triar, no és el causant del meu error, sinó jo mateix. Bon us de la raó(x no equivocar-se)= ús del mètode deductiu. Arriba a la demostració de Déu amb la raó(mètode) i no la fe. 3ra Demostració de Déu: Déu passa a ser el criteri de la veritat(si faig un bon us de la raó de la que m'ha dotat, no m'equivocaré, no pot permetre que la seva creació- jo pensant - s'enganyi). Recupera les matemàtiques perquè cau l'idea de geni maligne(es pot demostrar l'existència de Déu, per tant no existeix). La meva tria em porta a l'error. 

SÍNTESI I COMPROVACIÓ: Anàlisi del coneixement en conjunt i repassar i comprovar tot l'estudi i l'inexistència del dubte o error. Soc una cosa que pensa, la res infinita existeix, les matemàtiques són un coneixement veritable, els errors són produits per la meva voluntat, soc una cosa que pensa i rep informacions de que és un cos(encara ni s'ha demostrat que el cos sigui part de l'ésser humà). Torna a analitzar l'informació rebuda x sentits. És possible que els cossos existeixin però els sentits mel mostren de manera irreal. No tota la informació que rebo de cossos és pels sentits: Qualitats Secundàries:(olor, color...) subjectives, informació no veritable= segueixen en dubte. Qualitats primàries: informació que es pot matematitzar(comprovar), que no prové dels sentits sinó la raó, objectiva, fiable i comprovada(conec l'existència dels cossos a través de la ment). Arriba a la 3ra Veritat: RES EXTENSA(existència de cossos, el món existeix). Puc afirmarl'existència dels cossos perquè les qualitats primaries són demostrables amb la raó, el coneixement sensorial no(queda en dubte). TEORIA ANTROPOLÓGICA: En aquest món, on està l'ànima? Esser humà=compost dual: cos(material, divisible, sotmes a lleis físiques, antropologia mecanicista:entés com una màquina) i ànima(independent al cos, imperfecta, lliure, finita= ens permet decidir). Problema antropológic cartesià: independència de cos i ànima plantejan un problema de relació(si no és relacionen, com el cos obeeix el que la ment determina?). Glàndula Pineal: situada al cervell, serveix per unir ment i cos(conecta ambdós parts independents). Posa en contacte allò immaterial(ànima) i material(cos). Recuperació del món sensible: al afirmar l'existència i bondat de Déu, em puc fiar del coneixement que rebo pels sentits. Estic segur que Déu no m'enganya, i dubtar de l'existència del món i el cos és exagerat. Tercera veritat(món físic=Res Extensa). 

Hiperbòlics(quelcom que és molt exagerat, es porta fins al limit). Contradicció(dues afirmacions que no poden ser veritat alhora). Distinta(que es concep de manera separada, sense confondre-la amb altres coses). Extensió(capacitat d’ocupar espai). Geni maligne(ésser molt poderós i malvat, que podria ser capaç de confondre’m sobre tot allò que jo crec saber). De manera clara(que no admet cap mena de dubte). A la meva naturalesa(a allò que fa que jo sigui allò que sóc, que jo sigui jo). Enteniment(capacitat de raonar). Repugni(que estigui en contradicció). Omnipotència(capacitat x a fer que passi allò que es vulgui sense limit excepte el contradictori). extensa(ocupa espai) no extensa(no ocupa espai). Naturalesa corporal(la forma d'existir d'aquelles coses que ocupen espai i es poden percebre amb sentits). Dividir fàcilment en parts en el pensament(es pot concebre sense dificultat i sense caure en contradicció que diferents parts d'una cosa que ara estan juntes, estiguessin espacialment separades). Necessariament vertader(no és possible que sigui fals). Ment(la substància que té per essència el pensar). Coses materials o extenses(les coses que ocupen espai). cos(material, divisible, sotmes a lleis físiques, antropologia mecanicista:entés com una màquina). Cosa Corpòria(una cosa material, física, pot ser percebut pels sentits). Imaginació(Facultat de crear, combinar o representar imatges mentals. Procescreatiu de visualització. Però pot ser enganyosa i menys fiable que la raó). Concebo en el meu esperit(que entenc o imagino alguna cosa a la meva ment de manera clara i distinta). Quimeres(són idees o creences sense fonament racional o evidència veritable). Distinció(significa claredat i separació precisa entre idees o conceptes en el pensament.). Esperit(substància pensant, la consciència i la raó immaterial que defineix l'ésser humà.)

ESTIL: P: Obra extensa, escrita en forma de diàleg, recórre al mite, metàfora. D: Obra seguint model científic; vol crear un mètode universal i segur; reflexionar sobre veritats evidents. REALITAT (METAFÍSICA): P: Dos móns: L’Intel·ligible i el sensible, que és una còpia del primer. D: Tres substàncies diferenciades: Déu, Jo i el Món. CONEIXEMENT: P: Els sentits només serveixen pel coneixement de l’aparença. La raó és la que ens condueix al món vertader. El coneixement és propi de l’ànima, és record. D: Dubtem dels sentits ja que les coses que em mostren són confuses i obscures; el coneixement clar i evident només ve donat per la raó que segueix un mètode basat en unes regles segures. IDEA: P: Realitat extramental, immaterial, eterna i invariable, que és el fonament i model dels objectes sensibles. N’hi ha de quatre tipus: de les coses, matemàtiques, de valors i la Idea de Bé, que és la mare, la causa de la resta d’Idees (Connexió amb l’ètica platònica). D: Representació mental. N’hi ha de tres classes: adventícies (provenen de l’experiència), factícies (construïm nosaltres combinant altres idees) i les innates (el pensament les posseeix per ell mateix). A partir de les Idees innates demostra l’existència de Déu. ANTROPOLOGIA: P: Dualista: Home compost d’ànima (MI) i cos (MS), una unió antinatural, el cos és la presó de l’ànima (Carro alat). D: Dualista: Home compost per dues substàncies (pensament i extensió) connectades per la glàndula pineal. PSICOLOGIA: P: Ànima tripartida, depenent de la part que ens domini tenim una funció social dins de la República (artesans, guerrers o filòsofs reis). D: La característica fonamental de l’ànima, el jo, és el pensament (res cogitans). No ho relaciona amb funcions socials dins d’un Estat. TEOLOGIA: P: El demiürg platònic té la funció d’ordenar, inspirant-se en el MI crea el temps generant el MS sobre la jora (espai). Tot i això la representant de la divinitat en la filosofia platònica més que el demiürg (que és una metàfora) seria la Idea de Bé (causa i fonament de la resta d’Idees). D: Déu, la res infinita, és la substància més important. Tot i que en l’ordre del coneixement (ordo cognoscendi) la descubreixo en segon lloc, en l’ordre de les essències (ordo essendi) és creadora de les altres dues (jo i el món). FINALITAT: P: Els temes ètics i polítics són els més importants  (la metafísica té la funció de justificar el seu model d’Estat). Tota la seva filosofia està encarada a justificar la República. D: Davant de la decadència de la filosofia vigent, ens hem de desprendre del saber tradicional, la idea és fonamentar el coneixement a partir del seu mètode.  No té teoria ètica (moral provisional) ni política