Descartes: Mètode, Dubte i les Tres Substàncies

Descartes: Context i Revolució Científica

Recuperació de la cultura grega, humanisme (l'home com a centre). La nova ciència i la revolució científica. La física aristotèlica, la nova explicació del món, el gir copernicà.

La teoria heliocèntrica: Copèrnic no té cap conflicte amb l'Església pel seu calendari. Model matemàtic. Visió mecanicista del món.

El Mètode Cartesià

Tot allò que deduïm d'una falsedat serà fals. Si deduïm coses amb la nostra raó, el que deduïm serà cert (com en un titular de diari). El mètode matemàtic és perfecte, és com utilitzem la raó. La raó no ens pot conduir a la falsedat. Els sentits ens poden enganyar. Les matemàtiques utilitzen un mètode deductiu. La veritat absoluta existeix. Sovint no sabem distingir el que és cert del que és fals. El mètode aporta ordre. Cal una ment analítica. Es necessiten unes regles del pensament.

Operacions del Coneixement

Hi ha dues operacions principals del coneixement:

• 1. Intuïció

  És la primera fase del coneixement. Ens permet copsar veritats immediates i evidents. És una visió intel·lectual que permet a la ment copsar una qüestió de manera clara i distinta. La seva negació implica contradicció.

• 2. Deducció

  És el coneixement que arrenca d'un altre coneixement i fonamenta en aquest últim la seva veritat. És un conjunt de regles de deducció segures i certes que permetran, partint d'axiomes, demostrar rigorosament altres veritats. Hem de tenir la ment desperta, perquè si no, ens equivocaríem en la primera fase (intuïció).

Regles del Mètode

• 1. Evidència

  (Cal no admetre res que pugui generar dubtes i només acceptar com a vertader allò clar i distint.) És el criteri de veritat. Claredat: és una idea que es presenta d'una manera manifesta a una ment atenta. Distinció: és una idea precisa, separada de qualsevol altra, una idea simple. Condicions per arribar a l'evidència: Evitar la precipitació (acceptar com a vertader allò que no ho és). Evitar la prevenció (negar com a veritat el que sabem amb evidència que ho és).

• 2. Anàlisi

  (Dividir les idees complexes en parts simples, acceptant les més evidents com a vertaderes.) Consisteix a dividir, analitzar les qüestions en naturaleses simples i evidents. A partir d'elles es dedueixen altres proposicions.

• 3. Síntesi

  (Reconstruir per ordre els pensaments, dels més simples als més complexos.) Consisteix a construir l'edifici del coneixement, cada vegada més complex, a partir dels elements simples, segurs i evidents. Aquest procés porta a les grans veritats: Cogito, ergo sum (Jo penso, per tant existeixo) → L'existència de Déu → La garantia de l'existència del món exterior.

• 4. Enumeració

  Revisar tot el procés per estar segurs de no haver omès res.

Aplicació del Mètode

L'aplicació de la regla de l'evidència implica dubtar de tots els coneixements. No obstant això, Descartes estableix que no podem dubtar de la moral, la política i els costums en la vida pràctica.

Les Tres Substàncies de Descartes

Què és una Substància?

La substància és una realitat que existeix de tal manera que no necessita cap altra realitat per existir, llevat de Déu.

Descartes distingeix tres substàncies:

• Res Cogitans (Ment)

  Substància imperfecta, però dotada de raó. Correspon al pensament, a tot allò que no és material, a la ment, ànima o esperit.

• Res Infinita (Déu)

  Substància perfecta. Correspon a Déu o a la idea d'alguna cosa tan perfecta que no és possible que no existeixi, essent l'existència la màxima perfecció.

• Res Extensa (Cos)

  Substància finita i creada. Correspon a tot el que és material i extens, el conjunt dels cossos del món material.