Descartes i Plató: Comparació Filosòfica, Mètode i Idees Clau

Comparació entre Plató i Descartes

Tant Descartes com Plató defensaven que el coneixement era innat. Però, per a Plató, això significava que les idees les coneix l'ànima des d'abans d'estar unida al cos, mentre que per a Descartes significava que les idees veritables estan unides a la raó.

Els dos autors defensaven la dualitat de l'home, constituït per ànima i cos. Per a tots dos, l'ànima és el lloc on resideix la veritat i el cos és la font dels nostres errors. Però l'ànima de Plató és de naturalesa ideal i divina, i preexisteix abans d'unir-se al cos, mentre que Descartes deia que l'ànima és pensament ("cogito") i no té realitat ni existència separada del cos.

Ambdós autors són racionalistes, és a dir, sostenen que mitjançant la raó, i no els sentits, arribarem al coneixement veritable. Però hi ha diferències: per a Plató, el coneixement és el record, i per a Descartes, és el raonament.

Les Regles del Mètode de Descartes

• L'evidència: No acceptar mai com a veritable cap cosa que no conegués amb evidència que ho és (clara i distinta).
• L'anàlisi: Dividir cadascuna de les dificultats que examinés en tantes parts com fos possible i com requerís la seva millor solució.
• La síntesi: Conduir per ordre els meus pensaments, començant pels objectes més simples i més fàcils de conèixer, per ascendir a poc a poc fins al coneixement dels més compostos, i suposant àdhuc un ordre entre els que no es precedeixen naturalment.
• L'enumeració o inducció: Fer pertot enumeracions tan completes i revisions tan generals que adquirís la seguretat de no ometre res.

Àmbits del Dubte Cartesià

• De les dades dels sentits, que de vegades ens enganyen.
• De l'existència d'un món d'objectes externs a nosaltres, com en els somnis.
• En les matemàtiques.

El "Jo penso" (Cogito) com a Primera Veritat i Criteri de Certesa

Si els sentits ens enganyen, no sabem si existim o no. Per tant, Descartes deia que "si jo penso, jo existeixo", perquè el jo és pensant i no es pot dubtar de la seva existència mentre pensa.

Tipus d'Idees en Descartes

• Adventícies: Són les que semblen provenir de la nostra experiència externa (ex: cavall, home).
• Factícies: Són les que construïm combinant altres idees (ex: centaure, quimera).
• Innates: Són les que no provenen de l'exterior ni depenen de nosaltres, sinó que se'ns imposen per si mateixes de forma necessària i sense que hi puguem fer res; procedeixen de la pròpia naturalesa (ex: infinit, existència).

L'Existència de Déu segons Descartes

• Argument ontològic: Déu és perfecte i infinit, i la seva existència s'inclou en la seva pròpia essència.
• Argument de la infinitud: La idea d'infinitud que tenim en nosaltres no pot provenir de nosaltres mateixos, que som finits, sinó d'un ésser infinit, Déu.
• Argument de la causalitat aplicada al jo: Jo sóc finit i imperfecte; per tant, m'ha creat Déu, perquè Déu és perfecte i només ell pot ser la causa d'un ésser que té la idea de perfecció.

Classes de Substàncies Cartesianes

• Déu (Substància Infinita): És perfecte i no creada; és infinita, eterna, immutable, independent, omniscient i omnipotent.
• Jo (Substància Pensant o Res Cogitans): És imperfecta i finita; és una ment, una raó. És dependent de la substància perfecta (Déu); és creada.
• Món (Substància Extensa o Res Extensa): És imperfecta i finita; és dependent, és a dir, creada.