Descartes: Projecte Filosòfic i Mètode Cartesià

PROJECTE FILOSÒFIC: No distingeix entre coneixements filosòfics i científics ja que tots es basen en la raó. Entén la filosofia com un arbre: les arrels són la metafísica, el tronc la física i les 3 branques la medicina, la moral i la mecànica.

Descartes afirma que els coneixements veritables provenen de la raó, però no n'hi ha prou amb la raó per a trobar la veritat, necessita d'un mètode que l'orienti. Per això crea un mètode per a totes les disciplines basat en la raó.

MÈTODE CARTESIÀ - EVIDÈNCIA COM A CRITÈRI DE VERITAT

Una proposició és vertadera si és evident, clara i distinta si la nostra ment la reconeix vertadera de manera immediata, sense necessitat de prova o demostració. Afirma que davant les proposicions vertaderes experimentem un sentiment de certesa, i ens adverteix que cal evitar la precipitació i la prevenció (que ens porten a equivocar-nos).

• ANÀLISI: Consisteix en descompondre un problema en els seus elements més simples que seran coneguts amb l'intuïció intel·lectual.
• SÍNTESI: A partir de les idees més simples conegudes a través de la intuïció intel·lectual, la ment dedueix la resta d'idees mitjançant la deducció racional.
• REVISIÓ I RECOMPTE: Consisteix en revisar l'anàlisi per assegurar-nos que està ben fet i fer un recompte de la síntesi per assegurar-nos que no ens em equivocat.

Aquest mètode es basa en la matemàtica.

EL DUBTE METÒDIC I LA PRIMERA VERITAT INDUBTABLE

Cal tenir en compte que un mètode és un camí que orienta una investigació filosòfica, però que aquest mètode no és mai la filosofia d'un autor. Descartes utilitza el dubte com a mètode per a trobar la veritat única. El dubte és només una estratègia per trobar la veritat.

En un principi, Descartes dubta de tots aquells coneixements que de manera tradicional s'havien considerat veritaders:

• Dubta dels sentits, ja que ens poden enganyar.
• Dubta de la raó, ja que ens podem equivocar.
• Dubta dels pensaments de l'estat que vigilia, afirma que potser som somnis i per tant irreals.
• Dubta de les matemàtiques, ja que hi ha "un geni maligne" que utilitza tota la seva força i enginy per fer-nos equivocar quan resolem un problema matemàtic.

Tot seguit, Descartes explica que "mentre volia pensar que tot això era fals, calia que jo que ho pensava fos alguna cosa. I advertint que aquesta veritat: penso, per tant, existeixo és ferma i segura, vaig decidir considerar-la com el primer principi de la meva filosofia". Per tant, si penso, existeixo.

Descartes, a través del dubte fingit, ha trobat una veritat indubtable, que és que existeix. Sant Agustí havia expressat una idea semblant: "encara que m'equivoqui, sóc". Tant per Sant Agustí com per Descartes, no podem dubtar de la pròpia existència. Descartes considera que les proposicions indubtablement vertaderes són evidents, clares i distintes, i explica que totes les proposicions clares, evidents i distintes són vertaderes.