Descartes: Raó, Sentits i Coneixement de la Cera

I heus aquí que, mentre parlo, algú atansa aquest tros de cera al foc

1. Com puc conèixer un tros de cera?

• (i) Puc ser capaç de conèixer un tros de cera.
• (ii) Totes les qualitats que percebo amb els sentits en el tros de cera podrien canviar, i seguiria essent el mateix tros de cera.
• (iii) La meva concepció del que és el tros de cera va més enllà de les diferents possibilitats i variacions que puc anar imaginant.
• (iv) Per tant, el que conec sobre el tros de cera no és allò que em ve donat pels sentits o per la imaginació, sinó que el conec només gràcies al meu enteniment.

2. Definicions

• Extensa: que ocupa espai.
• Distinta: que es concep de manera separada, sense confondre-la amb altres coses.

3. Justificació del coneixement

• (i) Justificació que els sentits no són una font fiable de coneixement.
• (ii) Justificació que la imaginació tampoc ens dona coneixement de què són les coses (explicant el mateix argument que apareix parcialment en el text).
• (iii) Claredat i distinció com a marques del coneixement.
• (iv) Concepció de Descartes de la raó com a font última de justificació del coneixement. La raó és també la font última de la justificació del seu coneixement del tros de cera. (Aquí es pot explicar també el paper de Déu com a garant del coneixement, però no és imprescindible fer-ho).

Havent-me donat Déu una gran inclinació a creure

1. Coneixement i Déu

• (i) Tinc coneixement de tot allò que entenc de forma clara i distinta, en particular de la geometria, atès que Déu no enganya.
• (ii) Tinc la capacitat de conèixer també coses particulars sobre el món físic, perquè si bé sobre aquestes coses és més fàcil confondre's, com que Déu no m'enganya, no permetria que no tingués ni tan sols la possibilitat de corregir els meus errors.

2. Definicions

• Coses corporals: entitats que ocupen espai.
• Menys clarament: d'una forma no tant evident.

3. El dubte cartesià i Déu

• (i) Dubte cartesià sobre el món extern. Cogito.
• (ii) Claredat i distinció com a marques del coneixement cert.
• (iii) Una prova de l'existència de Déu.
• (iv) La bondat i omnipotència divina no és compatible amb què puguem estar enganyats de forma general si fem un ús curós de les nostres capacitats intel·lectuals.