Descartes i la Veritat: Coneixement a través de la Raó

TEXT

Aquesta naturalesa [la d’un ésser compost de cos i ment] m’ensenya prou bé a fugir de les coses que em causen una sensació de dolor i a buscar les que em transmeten alguna sensació de plaer.

Pregunta I
Descartes sosté que la informació que rebem a través dels sentits no és suficient per conèixer la veritat, ja que pot ser enganyosa. Les sensacions com el dolor o la calor són percepcions subjectives i no sempre reflecteixen la realitat tal com és. Per això, segons ell, el coneixement autèntic prové exclusivament de la ment, sense dependre del cos. L’exemple de l’estrella i la flama mostra com els sentits ens poden confondre si no apliquem la raó per analitzar-los correctament.

Pregunta II
a) «Concloure»: Significa arribar a una deducció o decisió mitjançant el raonament.
b) «No hi ha cap raó»: Vol dir que no hi ha cap justificació lògica per creure que els sentits ens ofereixen una imatge fidel de la realitat.

Pregunta III
Quan Descartes diu que «és només a la ment, em sembla, i no al compost de ment i cos, que pertany el coneixement de la veritat d’aquestes coses», expressa la seva idea que la veritable comprensió del món no prové dels sentits, sinó de la raó. Els sentits ens poden enganyar, com quan veiem una estrella i una flama de la mateixa mida, tot i que sabem que l’estrella és molt més gran. Això demostra que el coneixement fiable es troba en la ment, no en les percepcions sensorials.

Aquesta idea forma part del seu objectiu de trobar un coneixement indubtable. Per aconseguir-ho, utilitza el dubte metòdic, qüestionant tot allò que no pugui ser conegut amb certesa absoluta. Finalment, arriba a la conclusió que l’única cosa impossible de dubtar és el propi pensament. Així, només a través de la raó i de les idees clares i distintes podem accedir a la veritat. Aquest enfocament racionalista s’oposa a l’empirisme, que defensa que el coneixement prové de l’experiència sensorial. La distinció entre cos i ment en la recerca del coneixement tindrà un gran impacte en la filosofia moderna, especialment en el debat sobre la relació entre percepció i raó.