Descobreix la Casa Milà (La Pedrera): Joia Modernista de Gaudí a Barcelona

Casa Milà (La Pedrera), Gaudí (1906-1912)

Estil i Materials

Edifici civil modernista construït amb pedra, maó, ceràmica i ferro a Barcelona.

Descripció de la Façana

La línia corba domina l'espectacular façana, formada per una planta baixa amb dues entrades independents, cinc pisos i un àtic amb terrassa. Cada pis està separat per una ondulació que recorre tota la façana, conferint-li una accentuada horitzontalitat. Finestres i balconades, modelades amb formes de motius vegetals i realitzades en ferro forjat, segueixen el mateix estil curvilini. A la coberta es troben xemeneies, caixes dels ascensors, ventilacions, dipòsits d'aigua i formes escultòriques.

Interior i Estructura

A l'interior de l'edifici hi ha un pati privat descobert que aporta ventilació i llum natural. Al seu voltant se situen les diferents plantes, articulades de manera irregular. L'edifici se sosté mitjançant una estructura de ferro combinada amb pedra i maons, eliminant els murs de càrrega, funció substituïda per arcs parabòlics i columnes inclinades. La façana és una estructura autònoma suportada per un complex sistema de bigues i tensors de ferro.

Ubicació i Ús Original

Situat a la confluència de dos carrers, l'edifici aprofita tota l'amplada del xamfrà i gaudeix de les àmplies perspectives visuals del Passeig de Gràcia de Barcelona. Va ser projectat per allotjar un aparcament de carruatges i cotxes al soterrani, botigues a l'entresòl, el domicili particular dels propietaris a la planta noble, quatre pisos amb habitatges de lloguer i un àtic amb terrat de diferents nivells.

La Pedrera: Origen del Nom i Influències

S'anomena la Pedrera perquè les pedres utilitzades per a la construcció van ser tallades i treballades en un solar davant de l'edifici. Segueix l'estil de la Casa Batlló i el Park Güell, amb una gran influència de la natura en l'arquitectura. L'ondulació dels murs de la façana imita la muntanya de Montserrat. Aporta un sistema innovador d'ascensors que conduïen directament a cadascun dels habitatges. El tractament escultòric de la pedra ha estat un antecedent de l'arquitectura expressionista alemanya d'Erich Mendelsohn.