Descobreix el Colosseu: L'Amfiteatre Flavi i el seu Llegat

El Colosseu de Roma: Història i Arquitectura

Cronologia del Colosseu

Construït entre l'any 72 i el 80 d.C.

Estil i Materials del Colosseu

El Colosseu, també conegut com a Amfiteatre Flavi, és d'estil romà imperial. Els materials principals utilitzats van ser: morter cobert de maó, marbre (especialment travertí), tova i pedra. El sistema constructiu emprat va ser arquitravat i voltat. L'arquitecte és desconegut. El comitent va ser l'emperador romà Flavi Vespasià.

Elements de Suport i Estructura

És un edifici de notable complexitat estructural que es basa en una construcció arquitravada i voltada als tres primers pisos que el conformen. Des de l'exterior s'hi aprecia la utilització de l'arquitectura de voltes típica dels romans, amb arcs de mig punt sobre uns pilars gruixuts que també sostenen columnes adossades de tipus decoratiu. Els pilars aguanten els arquitraus, els frisos i les cornises que delimiten cadascun dels tres primers pisos.

A l'interior de l'edifici, el gran tresor del Colosseu és la graderia (o càvea), que no aprofita els desnivells del terreny, sinó que s'aixeca sobre nombroses voltes superposades, recolzades damunt pilastres de travertí. Gràcies a aquesta enginyosa construcció, el cor de l'edifici està format per quilòmetres de passadissos voltats i escales, una veritable obra mestra d'enginyeria dissenyada per garantir el moviment fluid de grans multituds. En la seva configuració es van utilitzar la volta de canó i la més complexa volta d'aresta.

Descripció de l'Espai: Exterior i Interior

Exteriorment, la façana s'erigeix sobre un estilòbat, damunt del qual s'aixequen els quatre pisos que conformen l'edifici:

• El primer pis o planta baixa, format per 80 arcades, és d'ordre dòric toscà i en reflecteix les característiques de robustesa i virilitat.
• El segon pis es correspon amb l'ordre jònic i es compon de base, fust i un capitell de volutes que li confereix un aire més delicat.
• El tercer pis és d'ordre corinti, el més elaborat dels tres, i destaca pel capitell amb fulles d'acant.
• El quart i darrer pis, construït en temps de l'emperador Domicià, presenta un àtic massís, decorat amb lesenes (faixes estretes i de poc gruix) d'estil corinti que emmarquen les finestres quadrades.

Aquest nivell tenia diverses funcions:

• Contribuïa a augmentar-ne la cabuda.
• Proporcionava més ombra a l'interior gràcies a la seva alçada.
• Millorava l'efecte visual que produïa una planta tan gran respecte a l'alçada.

En aquest quart pis hi havia 240 pals de fusta que servien per aguantar les astes a les quals es fixava el tendal immens (el Velarium), que protegia del sol i de la pluja els 50.000 espectadors que podia acollir l'amfiteatre.

L'interior era una veritable obra d'art i de luxe: als intercolumnis del segon i tercer pis hi havia estàtues; als passadissos de la graderia, relleus de marbre i d'estuc. Avui dia, però, és com una carcassa buida. La graderia envolta l'arena, l'espai circular central on es feien les celebracions. Domicià va fer construir sota l'arena una segona obra d'enginyeria que va crear escola: un subsòl dissenyat per agilitzar l'espectacle. Aquest subsòl incloïa:

• Ascensors (de tiratge manual amb politja) per conduir les feres a l'arena.
• Enginyosos passadissos, escales i corredors voltats.
• Una estudiada distribució d'habitacions i cambres.
• Un sistema impermeabilitzat de conducció d'aigua per transformar l'arena en una gran piscina per a batalles navals.

Aquest magnífic subsòl era cobert amb un empostissat fàcilment desmuntable.

L'amfiteatre, entès com la unió de dos teatres, va ser una innovació genuïnament romana, ja que els grecs disposaven únicament de teatres.

Tot i ser impressionant, la façana del Colosseu no deixa de ser conservadora. La superposició d'ordres ja s'havia dut a terme abans, com és el cas del Teatre de Marcel i del Tabularium (un edifici, avui dia perdut, que allotjava l'arxiu estatal de Roma). No obstant això, va ser l'Amfiteatre Flavi el que va consagrar el model i el va difondre per totes les províncies. Aquesta solució va ser posada en pràctica per Alberti durant el Renaixement italià (Quattrocento) al Palazzo Rucellai, i va tenir una gran influència en edificis posteriors.

Significat, Funció i Impacte Social

El Colosseu, situat al llac dessecat de l'antiga Casa Daurada de Neró, és probablement l'edifici més gran de l'antiguitat. Va ser un generós regal de l'emperador Vespasià al poble, en un intent d'allunyar-se de les extravagàncies del seu antecessor Neró.

Tenia un caràcter públic i d'edifici civil, on s'oferien espectacles gratuïts de lluita entre gladiadors i feres salvatges; s'hi escenificaven batalles mitològiques o històriques i, fins i tot, s'hi feien simulacres de batalles navals. Es tractava d'espectacles diürns, a l'aire lliure, i per això calia el gegantí tendal protector.

La distribució dels espectadors a l'amfiteatre era un reflex de la societat romana i de la seva jerarquia: cadascú ocupava l'espai segons la seva categoria. En els pitjors llocs, a dalt de tot, hi havia els reservats als esclaus, als estrangers i a les dones. Els vuitanta accessos que posseeix la graderia a la planta baixa donaven pas al públic als diversos sectors i garantien una rapidesa en l'allotjament i la sortida dels espectadors, de tal manera que en només tres minuts es podia efectuar l'evacuació dels 50.000 espectadors.

Actualment, l'edifici es troba malmès, ja que hi falta la meitat de la façana. Durant el Renaixement, els papes el van utilitzar com a pedrera per a les seves construccions.

Simbolisme i Propaganda Imperial

El Colosseu simbolitza i glorifica l'emperador Vespasià, sent una manifestació del seu poder i de les seves gestes. Va ser creat per donar una imatge benefactora (panem et circenses) i amb una clara intenció propagandística.

Cal destacar que el nom de "Colosseu" no fa referència a la seva qualitat de colossal, sinó al fet que es va construir a prop d'una estàtua colossal de Neró.