Descobrint Emporiae: Domus, insulae i vida quotidiana

Clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,96 KB

La ciutat romana d'Emporiae: Economia i societat

L'activitat comercial era el principal motor econòmic d'Empúries; al voltant del seu port es generava un volum de negocis prou important perquè alguns romans tinguessin un alt poder adquisitiu. A la ciutat, però, també hi havia altres grups amb una posició social menys favorable que no vivien en uns habitatges tan luxosos, sinó en blocs de pisos, les insulae, on s'amuntegaven diverses famílies en unes condicions que no tenien res a veure amb les luxoses domus romanes.

L'arquitectura domèstica: De les insulae a les domus

Les insulae tenien un pati central que donava llum i ventilava els habitatges i les estances que hi havia al seu voltant. Molts pisos no disposaven d'aigua corrent i havien de fer servir l'aigua de les fonts públiques. Els espais inferiors estaven ocupats per botigues o tallers que també s'aprofitaven com a habitatges per la gent que hi treballava.

Ubicada a la zona residencial hi havia una de les cases més importants de la ciutat, que els arqueòlegs han anomenat Domus 1, coneguda també com la Domus dels mosaics. S'articulava al voltant d'un pati central (atri) al qual s'accedia des del carrer a través d'un passadís. L'atri era un espai obert que també servia per donar llum a les cambres del voltant. Aquestes solien tenir el terra pavimentat amb mosaics i les parets s'arrebossaven amb calç que posteriorment es pintava amb escenes vistoses. Aquesta casa també disposava d'una altra zona, més senzilla, amb unes estances més petites i no tan ben decorades, on treballaven i vivien els servents.

Les residències senyorials i els seus detalls

S'han trobat, també, dues grans cases amb amplis atris i peristils que reben els noms de Domus 2 i Domus de l'Ara del gall, a causa de l'altar domèstic que es va trobar a l'entorn de la casa, decorat amb un gall pintat.

Edificis públics, oci i espectacles

Empúries es va dotar també d'edificacions de caràcter públic destinades al temps d'oci dels habitants. Així es va construir un amfiteatre, fora del recinte emmurallat, amb capacitat per a 3.000 espectadors que s'asseien en una graderia de fusta. Tenia un espai, de forma oval, destinat a l'arena, on se celebraven, entre altres espectacles, lluites de gladiadors o simulacions de caceres d'animals. Al costat de l'amfiteatre hi havia la palestra o gimnàs on es podien fer tota mena d'exercicis físics i tenir cura del cos.

La necròpoli: El descans dels difunts

Pel que fa al cementiri, podem parlar d'una gran necròpoli en els vessants oest i sud de la ciutat. Aquí els romans dipositaven les urnes amb les cendres dels seus difunts en petites fosses.

Entradas relacionadas: