La Descolonització d'Àfrica: Magreb i Subsahariana (1945-1997)

La Independència del Magreb (1945-1962)

Al Magreb, una regió del nord d'Àfrica amb una cultura predominantment musulmana, la descolonització es va dur a terme en diferents etapes clau:

• Egipte i Líbia van aconseguir la seva independència el 1945.
• Tunísia va declarar la seva independència el 1956.
• El Marroc va obtenir la seva independència el 1958. En aquest cas, el rei Mohammed V va decidir ocupar la zona del Rif, un antic protectorat espanyol, la qual cosa va desencadenar una intensa rebel·lió entre els rifenys. Finalment, el 1959, aquesta regió es va integrar en el nou Regne del Marroc.

El Cas d'Algèria: Una Lluita Complexa

Algèria, considerada part integral de França, va ser objecte d'una intensa colonització des de 1830, amb un gran nombre de colons francesos que posseïen terres i negocis. El Front d'Alliberament Nacional (FLN) va sorgir el 1945 com a moviment armat que buscava la independència després d'haver ajudat els aliats durant la Segona Guerra Mundial.

Els mètodes repressius utilitzats pels francesos, com ara tortures, assassinats i violacions, van generar una forta oposició i crítica cap a la metròpoli. Els colons francesos, coneguts com a "pieds noirs", van pressionar per evitar la convocatòria d'un referèndum d'autodeterminació.

A més, va sorgir un grup terrorista d'extrema dreta recolzat per militars francesos, conegut com l'OAS, que va intentar assassinar el president De Gaulle per evitar la independència d'Algèria.

Finalment, el 1962, es va celebrar un referèndum d'autodeterminació i es va proclamar la independència d'Algèria, amb Ahmed Ben Bella com a president d'un govern socialista-comunista. Abans de marxar, els colons francesos van aplicar una política de "terra cremada", destruint tot allò de valor com terres, pous petrolífers, hospitals i escoles. El 1965, l'OAS va intentar un cop d'estat militar, però va ser frustrat. Aquest procés de descolonització va estar marcat per enfrontaments violents i una transició política complexa que va definir la nova realitat d'Algèria com a nació independent.

La Descolonització a l'Àfrica Subsahariana (1957-1997)

Diversos països de l'Àfrica Subsahariana van assolir la independència en diferents períodes:

• Ghana, Nigèria, Sierra Leone, Tanzània i Uganda van assolir la independència entre 1957 i 1962.
• A Kenya, la independència va arribar el 1973 després d'una revolta dels Mau-Mau brutalment reprimida.
• Els intents de crear una comunitat francesa de nacions africanes van fracassar, i el 1960 es van independitzar Senegal, Guinea, Gabon, Costa d'Ivori, Mali i altres països.

El Congo: Riquesa Mineral i Conflicte

El Congo, Ruanda i Burundi, rics en recursos minerals, van obtenir la independència el 1960 després d'eleccions democràtiques. Patrice Lumumba va ser elegit president i va nacionalitzar empreses mineres, provocant tensions amb Brussel·les.

Les tensions ètniques es van intensificar, especialment amb la secessió de la regió rica en diamants, coure i urani de Katanga.

Lumumba va ser assassinat el 1961, i una dictadura militar va sotmetre el país a una llarga i cruel guerra civil fins al 1997.