Desconsol de Josep Llimona: Anàlisi Profunda de l'Escultura Modernista

Clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,08 KB

Documentació General de l'Escultura Desconsol

Autor:
Josep Llimona (1864-1934)
Títol:
Desconsol
Cronologia:
1907
Localització:
Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC)
Estil:
Modernisme i Simbolisme

Anàlisi Material

Dimensions:
67 cm (ample) x 76 cm (llarg) x 67 cm (alt)
Material:
Marbre
Tècnica:
Talla
Formes:
Exempta
Tipologia:
Sedent
Cromatisme:
Monocroma
Estat de conservació:
Bo

Anàlisi Formal de l'Escultura Desconsol

L'escultura representa una dona, mig de genolls, en una composició de cos suau. Es tracta d'un nu femení amb el cap amagat entre els braços i la sinuosa cabellera. L'artista n'amaga el rostre per no caure en allò descriptiu i concret. Les mans estan entrellaçades en un clar gest d'abatiment, transmetent una actitud de feblesa i fragilitat. La figura expressa un màxim repòs i una absència total de moviment, agenollada sobre tres graons.

Esquelet Estructural i Volum

Hi ha un clar contrast entre el volum rodó del cos de la dona, on les corbes són les línies predominants, i la rectitud i rigidesa dels tres esglaons. Cap múscul està tens, donant una impressió de màxim abatiment. El cos està completament inclinat cap endavant, marcant també una corba vist de costat. El tors és ideal, símbol de la perfecta anatomia femenina, i no està treballat de manera realista.

Llum, Textures i Detallisme

L'obra expressa l'absolut abatiment i desconsol. Els efectes de llum i ombres es reflecteixen en les formes suaus que es marquen al cos. La llum llisca uniforme sobre el cos, creant suaus zones de clarobscur. Aquesta suavitat contrasta amb la duresa. Els cabells, mans i peus presenten un acabat més tosc, mentre que la cara queda oculta. Els pits, ventre, cames i braços estan esculpits amb gran detallisme i precisió, aportant vitalisme a la figura. La figura és asimètrica i tancada en ella mateixa.

El gran contrast de textures té finalitats expressives. La suavitat dels perfils ondulats del seu cos i la llisor de la talla de marbre, plenament modernista, ressalta encara més en relació amb la rectilinitat i asprositat del suport rocós.

Influència de Rodin en el Desconsol

El modelatge esfumat, com el de Rodin, de contorns suaus i imprecisos, expressa més vida. El Desconsol mostra la gran influència d'Auguste Rodin en l'artista. De fet, el Desconsol imita La Danaide de Rodin, datada l'any 1885, que té igualment el modelat suau, la composició, l'esforç per aconseguir el moviment i la màxima expressió, així com la correcta utilització de la llum.

Interpretació de l'Escultura Desconsol

A través de la postura del cos i els gestos, l'escultura ens transmet el sentiment, demostrant la capacitat de Llimona de donar vida i sensibilitat a les seves obres. Pessimisme i dolor són els sentiments que transmet l'escultura, i reflecteixen l'estat d'ànim de Llimona en aquell moment, ja que havia perdut la seva dona i estava malalt. Els seus nus presenten noies joves sense sensualitat, amb una aura de castedat i puresa. La fama de Josep Llimona va ser deguda al tractament que donava a la figura femenina, que sorgien del bloc de marbre, com havia fet Miquel Àngel, i on encara es pot veure aquest origen en el gran tros, pràcticament sense treballar, sobre el qual es recolza la dona.

Presentada a la V Exposició Internacional de Belles Arts de Barcelona l'any 1907, el Desconsol obtingué el premi d'honor. L'escultura pertanyia primer a un grup escultòric destinat a un panteó funerari, convertint-se després en una obra independent.

L'Estil de Josep Llimona i el Modernisme

L'estil de Josep Llimona representa l'expressió d'un artista independent, que allibera les seves obres del marc arquitectònic, tot i que l'escultura modernista també estava pensada per ocupar aquest lloc (Blay). L'escultura modernista és l'expressió de la llibertat de l'artista davant l'academicisme clàssic, i va omplir cases, edificis públics, carrers i cementiris.

Biografia de Josep Llimona i Bruguera

Josep Llimona i Bruguera (Barcelona, 1864-1934). Estant pensionat a Roma, per una beca de l'Ajuntament de Barcelona, va realitzar els esbossos per a l'escultura de Ramon Berenguer III el Gran el 1881, avui encara es troba a la plaça del mateix nom a Barcelona. Les seves primeres obres van ser acadèmiques, però a partir d'una estada a París, influenciat per Rodin, el seu estil va derivar cap al modernisme. Va fer un treball extensíssim, realitzant exposicions a Catalunya, Madrid, París, Brussel·les i Buenos Aires. Va esculpir obra funerària per a panteons de diversos cementiris, destacant L'Àngel exterminador al cementiri de Comillas. Va tenir nombrosos encàrrecs per a monuments.

Va fundar amb el seu germà, el pintor Joan Llimona, el Cercle Artístic de Sant Lluc, l'any 1892.

Entradas relacionadas: