Descripció d'una Colònia Romana: Vida i Urbanisme

Clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,57 KB

Descripció d'una Colònia Romana

Estructura Urbana

Una ciutat romana de nova planta, edificada regularment, estava situada dintre del quadrat o del rectangle que formaven les muralles. Apareixia dividida en quatre grans districtes, creats pels dos carrers principals, mitjans i perpendiculars, que travessaven la ciutat de punta a punta:

  • El decumà principal, que en una ciutat rectangular era l'eix més llarg, d'est a oest.
  • El cardo principal, de nord a sud.

Paral·lels als principals, hi havia una xarxa de carrers secundaris que formava una retícula. Aquesta dividia la ciutat en un nombre determinat d'illes de cases d'iguals dimensions. Els carrers, prou amples perquè hi poguessin circular carros, tenien un paviment fet amb lloses de pedra ben encaixades i voreres àmplies i altes, protegides amb una bona vorada. Per sota dels carrers solia córrer la xarxa de clavegueres per a l'evacuació de les aigües residuals.

El Fòrum i Edificis Públics

Al centre de la ciutat, allà on es creuaven els dos carrers principals, s'ubicava el fòrum, una gran plaça pública que era el centre neuràlgic de la vida urbana. Al voltant del fòrum s'aixecaven els edificis públics més importants:

  • El temple, dedicat a la tríade divina formada per Júpiter, Juno i Minerva o al culte imperial.
  • La basílica, centre comercial i judicial de la ciutat.
  • La cúria, lloc de reunió dels senadors locals.

També hi podia haver l'erari, seu del tresor públic, i la presó, a més de temples o santuaris d'altres divinitats. A les rodalies del fòrum, on es concentraven tota mena de botigues, com les bodegues, les perfumeries o les llibreries, no hi podien faltar les tavernes o les barberies. A prop solien establir-se un o més mercats de queviures, sovint especialitzats en la venda de determinats productes, com el mercat de les verdures o el del peix. La ciutat també disposava de magatzems dels productes més importants, sobretot, de graners.

Comerç i Artesania

Els tallers i les petites empreses d'artesans s'instal·laven també en carrers propers als mercats. A una ciutat hi solia haver, per exemple, fleques, bugaderies, sabateries o tallers d'orfebreria.

Aigua i Termes

Per proveir-se d'aigua, les ciutats petites tenien prou amb pous, cisternes i manantials, però les més grans solien tenir un o més aqüeductes, conduccions que portaven l'aigua des de fora de la ciutat fins a un dipòsit d'aigua. La necessitat d'aigua, a més, estava justificada per l'existència de més d'unes termes, banys públics on els romans tenien cura del cos i s'esbargien.

Oci i Diversió

En una zona determinada de la ciutat es concentraven els edificis públics dedicats a activitats de lleure i diversió:

  • El teatre, on es programaven diversos tipus d'espectacles dramàtics.
  • L'amfiteatre, on tenien lloc els combats de gladiadors.
  • El circ, on es celebraven les curses de carros, que, per les seves dimensions, sovint calia situar-lo fora de les muralles.

També estaven fora de la ciutat, per llei, els cementiris, que solien estendre's al llarg de les carreteres, fora de les portes de la ciutat.

Entradas relacionadas: