Descripció: Tipus, Formes i Tècniques

Text descriptiu

Text descriptiu. A través de la descripció es donen a conéixer les característiques d’un individu, d’una situació, d’un espai o d’un esdeveniment a un lector o a un auditori, de manera que puguen representar-se mentalment el que es descriu com si ho veren. A diferència de la narració, que organitzava les dades en el temps, la descripció ho fa en l’espai, que és el factor que la caracteritza.

En la llengua oral es construeix de forma espontània, però en la llengua escrita demana un procés:

1. Observació atenta del que es descriurà.
2. Reflexió, anàlisi i valoració de les dades obtingudes. Això permet distingir el que és fonamental dels aspectes accessoris i superflus, la qual cosa porta a una selecció de les dades, perquè no es pot incloure tot.
3. Organització de les dades seguint un criteri: de les parts al tot, del tot a les parts, de dins fora, de dalt cap avall, etc.
4. Composició pròpiament dita.

Tipus de descripció literària

1. Retrat. Es refereix a una persona en el seu aspecte físic i psíquic. Quan es tracta de l’emissor mateix, es denomina autoretrat. El retrat es pot centrar en l’aspecte físic de la persona o en la descripció psíquica. En els retrats que s’inclouen en els textos literaris narratius, el més habitual és que es combinen els dos tipus de descripció: la física i la psicològica.
2. Paisatgística. Descriu l’escenari i l’aire lliure en què ocorre un fet. Es denomina també descripció topogràfica o topografia. [Vora el Barranc dels Algadins]
3. Cinematogràfica. L’autor, com si tinguera una càmera de cinema en les mans, descriu el que veu, ofereix imatges simultànies de l’àmbit que l’envolta. És una tècnica molt utilitzada per la novel·la realista del segle XIX. [Madamme Bovary]
4. Sensitiva. Descriu realitats abstractes, ja siguen emocions, sentiments o sensacions.

Atenent a la forma

1. Estàtica. Prescindeix del temps i presenta el que descriu de forma immòbil. Aquesta modalitat, que és la tradicional, suposa una aturada de l’acció de la novel·la. Es para l’acció, i durant la pausa el narrador descriu un personatge o un paisatge.
2. Dinàmica. Ofereix una visió viva de les coses. Implica donar característiques d’un personatge, però sense que el narrador deixe de contar fets. No s’atura l’acció, i es van donant detalls del personatge a mesura que intervé en els fets que s’hi narren.
3. Subjectiva. Reflecteix la sensació que l’objecte o la persona produeix a la persona que ho descriu. És una descripció amb tendència a les valoracions i a les opinions personals. Aquest tipus de descripció, el que realment es vol transmetre a través de la descripció d’un objecte és l’estat anímic de qui descriu.
4. Objectiva. Presenta la realitat tal com és, sense expressar el punt de vista de qui realitza la descripció.

Tècnica

Posseeix determinades característiques:

• És enumerativa: es detallen aspectes de l’objecte que es descriu seguint un ordre, que pot variar en funció de la finalitat que es perseguisca.
• És coherent: atén a la claredat i comprensió, per la qual cosa han d’utilitzar-se termes unívocs i evitar la polisèmia, que pot provocar ambigüitat.
• És objectiva: les postures personals no tenen cabuda. El lèxic ha de contribuir a l’objectivitat, per la qual cosa cal evitar l’ús d’adjectius o verbs de caràcter valoratiu.
• És explicativa: la informació es presenta amb una organització lògica que porta al perfecte enteniment del tema.
• Té valor atemporal: generalment, s’empra el present d’indicatiu, encara que, si cal explicitar un desenvolupament temporal, el passat o el futur també hi poden aparéixer.