Desenvolupament Comunitari: Orígens, Objectius i Tècniques

Antecedents del Desenvolupament Comunitari

Després de la Segona Guerra Mundial, l'UNESCO va plantejar la intervenció com a conseqüència del retard econòmic, laboral, social i cultural existent. Els primers programes de desenvolupament es van dissenyar a Àsia, Àfrica i Amèrica Llatina. Inicialment, va ser una idea dels països desenvolupats, però posteriorment els països menys afavorits van aprofitar-la per millorar les seves àrees deprimides.

Primers Moviments i Iniciatives

Els primers estudis de comunitat tenien una base religiosa. A Anglaterra i els Estats Units es van crear moviments per preservar els valors humans i espirituals que van possibilitar reformes socials, com la creació de centres de salut.

Als anys 20, les Misiones Culturales Mexicanas van realitzar els primers intents de millora cultural, econòmica i social a Amèrica Llatina. Als anys 50, l'Organització Internacional del Treball (OIT) va posar en marxa el Programa Andino per afavorir les poblacions indígenes.

Entre els anys 50 i 60, van aparèixer els primers Programes de Desenvolupament de la Comunitat, utilitzats per millorar les condicions de vida a Àsia i Àfrica. Totes aquestes accions es van canalitzar a través dels centres comunals (espais cívics i educatius) o mitjançant millores materials (construcció de carreteres), organització de serveis o accions comunals (creació de comissions).

Definició i Característiques Clau

L'informe de les Nacions Unides "Desenvolupament de la comunitat i serveis connexos" va presentar la primera definició del concepte: el desenvolupament comunitari són aquells processos en què els esforços de la població se sumen als del govern per millorar les condicions econòmiques, socials i culturals de les comunitats.

S'insisteix en dos aspectes fonamentals:

• Caràcter Processal: És més important el com s'arriba al final (assoliment dels canvis d'actitud) que el final mateix (la materialització dels objectius).
• Organització: Es promou l'acció col·lectiva i el desenvolupament de nous líders.

Evolució i Crisi (Anys 70 i 80)

Als anys 70, el desenvolupament es va estendre als àmbits urbans. Aquesta etapa requeria el suport popular per a un procés més satisfactori. En aquest període, el desenvolupament comunitari es va concebre com una tècnica d'acció social, on algú defineix què s'ha de fer i com, amb l'objectiu d'aconseguir la participació popular. La participació és clau, i es necessiten canvis mentals i d'actitud en la població per crear condicions adequades.

Perquè els Programes de Desenvolupament Comunitari siguin efectius, han d'existir departaments i persones amb formació teòrica.

A mitjans dels 70, el desenvolupament va entrar en una crisi a causa de les dictadures. Als anys 80, es va crear el Consell d'Educació d'Adults d'Amèrica Llatina, que va agrupar ensenyaments d'educació popular, vinculant-los amb els moviments socials.

A Europa, el Consell de Cooperació Cultural va desenvolupar el projecte "Educació d'Adults i Desenvolupament Comunitari", amb l'objectiu d'aconseguir canvis polítics mitjançant l'educació popular.

Trets Característics del Desenvolupament Comunitari

Els trets característics del desenvolupament comunitari inclouen:

• L'ús de l'educació per aconseguir canvis qualitatius.
• És una tècnica d'acció social amb agents especialitzats.
• Es dirigeix a comunitats en situació de risc.
• L'objectiu principal és millorar la qualitat de vida.
• Requereix la participació voluntària de la població.

Objectius Principals de la Intervenció Social (segons la UNESCO)

Segons la UNESCO, els principals objectius de la intervenció social són:

• Fomentar els recursos humans propis de la comunitat.
• Lluita contra la pobresa.
• Revisar els problemes tenint en compte el context històric i social.
• Promoure un concepte de vida activa, incloent l'oci.
• Fomentar la sensibilització sobre els problemes ambientals.
• Compartir la informació de manera equitativa.

Els programes de desenvolupament comunitari tenen orígens i formes diverses, i en diferents països estan vinculats a diferents ministeris.