Desenvolupament del control tònic i postural
Clasificado en Deporte y Educación Física
Escrito el en catalán con un tamaño de 2,65 KB
EL CONTROL TÒNIC
Objectius de les activitats sobre el control tònic.
- Desenvolupar la capacitat tònica, tant en la contracció muscular com en la relaxació
- Desenvolupar mecanismes que puguin inhibir la conducta
- Controlar l’equilibri
- Desenvolupar la capacitat expressiva a través del gest
Activitats de control tònic i control postural.
Es plantejaran exercicis perquè els nens i nenes rebin el màxim d’estímuls, en posicions tant estàtiques (drets, estirats) com dinàmiques (caminant, gatejant), la qual cosa els obligarà a adoptar diversos graus de tensió.
Activitats de relaxació: conscient i automàtica.
En la relaxació conscient s’ha de tenir un bon coneixement del propi cos, es comença a fer a partir dels 6 o 7 anys tot i que als 4 o 5 anys es pot començar a practicar utilitzant estímuls tàctils i auditius. En la relaxació automàtica es posa en pràctica després que els infants hagin dut a terme activitats que els hagi provocat fatiga. Els educadors/es gairebé no hauran d'intervenir. Es pot posar música suau de fons.
CARACT DE LA LATER.
Segons la naturalesa que té pot ser normal (predomina un hemisferi cerebral sobre l’altre) o pot ser patològica (si a causa d’una lesió d’un dels hemisferis cerebrals un ha tingut que exercir la direcció forçosament). Segons el grau de predomini d’un hemisferi, pot ser més o menys ferma. Segons l'homogeneïtat pot ser uniforme (quan el predomini es manifesta al llarg del mateix costat del cos) o encreuada quan es manifesten predominis laterals diferents segons el membre o òrgan que s’utilitzi.
Les etapes de estructuració del temps segons Piaget.
En l’estadi sensoriomotriu, fins als 2 anys, els infants poden ordenar esdeveniments que es refereixen a la seva pròpia acció. En l’estadi preoperatori, de 2 a 7 anys, capten el temps subjectiu mitjançant les seqüències de les rutines diàries i, a partir dels 4 o 5 anys, són capaços de recordar-les. En l’estadi operatori, després dels 7 anys, poden manejar conceptes temporals independents de la percepció espacial.
Què és una pràxia?
El control d’un acte motor voluntari.
Tipus de pràxies i exemples.
Globals (saltar, aturar-se, córrer) i fines (enfilar boles, escriure, retallar).
Factors que determinen la qualitat i la coordinació de moviments.
Precisió, rapidesa i força muscular.
Quins hem de demanar a l’etapa infantil, i quins no.
Ni rapidesa ni força muscular.
Quins han d’exercitar a l’etapa infantil.
Precisió i coordinació de moviments.