Desenvolupament econòmic i social: mesura i impacte
Clasificado en Economía
Escrito el en catalán con un tamaño de 2,77 KB
Renda rebuda de les empreses (PNN cf- impostos empresarials-beneficis no distribuïts). Les famílies també paguen impostos sobre les rendes que obtenen, cotitzen a la seguretat social i reben transferències de l'estat (pensions, subsidis).
Renda personal disponible (PNN cf- impostos empresarials-beneficis no distribuïts-impostos personals+ prestacions).
Paradoxa de Easterlin: el 1974 Richard Easterlin va argumentar que el creixement de la economia no necessàriament portava amb ella satisfacció. Els habitants de països molt pobres es sentien més feliços un cop cobertes les seves necessitats bàsiques, però després a majors guanys els criteris es reajustaven. Si em compro un cotxe nou que em fa feliç, la meva felicitat disminueix si el meu veí es compra un de millor.
L'ingrés relatiu (quant guanyes comprant amb qui t'envolten) importa més que l'ingrés absolut.
Problemes de mesura del producte nacional: El PIB real no és el mateix que el benestar però està relacionat positivament amb valors importants: esperança de vida, educació, assistència social. Els països amb el PIB baix no poden permetre's aquests serveis.
Problemes:
- productes i serveis fora del mercat: els treballs realitzats per les pròpies persones en les seves llars no es comptabilitzen, però si el contractar a altra persona per realitzar aquests treballs a casa.
- economia submergida: transaccions no declarades legalment com tràfic de drogues, prostitució o activitats normals que intenten evitar impostos al no declarar-les.
- les externalitats, la qualitat del medi ambient i dels recursos no es mesura ni es té en compte, l'existència de les externalitats negatives sobreestima el benefici net que la societat obté al produir un bé.
- la producció de mals, en els béns comptabilitzats existeixen molts no desitjables com armes verins, pressions.
- distribució de la renda, la producció i el consum de béns i serveis augmenta en una economia no significa que l'augment beneficiï a tota la població.
- oci, el nivell de producció i del consum pot elevar-se com a resultat d'un augment del temps dedicat al treball.
En països subdesenvolupats habitualment tota l'economia és submergida.
Índex del desenvolupament humà (IDH), inspirat en les idees del Nobel Amartya Sen i desenvolupat pel economista pakistanès Mahbub ul Haq, és un indicador que completa la dada econòmica del PIB per càpita PPA amb dos paràmetres més socials, l'esperança de vida en néixer i el nivell educatiu de la societat. Té l'inconvenient que està molt correlacionat amb el PIB i els països més rics ocupen els primers llocs. IDH = PIB per càpita + esperança de vida + nivell educatiu.