Desenvolupament i Fisiologia de la Percepció

Desenvolupament

a) Inicis de la percepció: Estadi intrauterí

A partir del setè mes de gestació, el nadó comença a desenvolupar l'oïda. És possible enviar estímuls als nadons dins la panxa. Pel que fa a l'oïda, comencen a sentir sons més aguts, ja que estan envoltats de líquid amniòtic, que transmet millor els sorolls aguts. Quant al gust, comencen a degustar el líquid amniòtic. Respecte a l'olfacte, s'ha demostrat que els nadons dins la panxa poden arribar a saber què menja la mare, si és de manera molt constant, i després del part, el nen es decantarà per aquell aliment.

Pel que fa al sentit de la vista, durant els últims mesos de vida, si la mare pren el sol directament, l'embrió és capaç de veure la llum a través de la pell de la panxa.

Sistema vestibular: Aquest mecanisme no s'activa fins que naixem, caminem, ens movem… Ens informa de l'equilibri del cos. Està situat a l'orella i consisteix en tres tubs en direccions diferents que, quan movem el cap, el líquid que hi ha dins es desplaça. Percebem l'espai gràcies a aquest sistema.

Primers mesos

Acabats de néixer, els sentits són independents. No relacionen la informació entre ells. Això ens permet adaptar-nos al medi i desenvolupar els sentits segons vivim en aquell entorn. Fins als 2 mesos, els nens es pensen que formen part de la mare; no són conscients del JO.

• Oïda: Fins al cap d'un parell de mesos, necessiten sentir només sons aguts, ja que, en tenir líquid amniòtic als conductes auditius, només es transmeten els sons aguts. És per això que la majoria de la gent els parla als nadons amb veus agudes. També són molt perceptibles als contrastos d'aguts-greus i sons repetitius i ritmes molt marcats. Els sons greus els senten com cops.
• Tacte: Fins als 4 mesos no comencen a reconèixer tactes, textures i dureses.
• Olfacte: Els nadons poden arribar a reconèixer l'olor del pit de la mare i es guien per a trobar-lo quan tenen gana.
• Vista: És el sentit menys desenvolupat durant els primers mesos de vida. No veuen l'espai, és a dir, no tenen la sensació de profunditat. Observen la realitat com un món pla, en 2 dimensions. No distingeixen els objectes de les persones ni de les coses. És una visió sense formes. El cristal·lí el tenen fix, és a dir, són incapaços d'enfocar la mirada a una distància superior a 20 cm, la distància justa per a poder veure la cara de la mare. El moviment dels ulls quan són petits no és continu, sinó que a batzegades, no fan un recorregut fluid. A partir dels 2 mesos ja comencen a tenir informació sobre mides, associen la grandària amb la proximitat i les coses petites, lluny. També comencen a percebre quan una cosa està tapant una altra o està per davant d'una altra. Fins als 6 mesos els nadons no tenen els ulls alineats, no han fet el paral·latge.