Desenvolupament Humà i Psicologia Evolutiva: Etapes i Factors Clau

Clasificado en Psicología y Sociología

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,05 KB

Factors que Intervenen en el Desenvolupament

Interns (biològics i psicològics) i externs (mediambientals, socioculturals i experiències vitals).

Desenvolupament

Procés de canvis que experimenta una persona en la seva forma de pensar, expressar emocions i adaptar-se a l'entorn.

Psicologia Evolutiva

Branca de la psicologia que estudia els canvis psíquics que ocorren al llarg de la vida de les persones.

Etapes del Desenvolupament Psicosocial (Erik Erikson)

  1. Bebè (0-1 any): Confiança vs. Desconfiança. Relació més significativa amb la mare. Ha de confiar en el seu entorn i sentir-se segur, però també conèixer la desconfiança.
  2. Preescolar (1-2 anys): Autonomia vs. Vergonya i Dubte. Comença a ser autònom i se li han de reforçar els èxits.
  3. Època Escolar (3-6 anys): Iniciativa vs. Culpa. Independència i desig de prendre responsabilitats (poden sentir-se culpables).
  4. Preadolescència (6-12 anys): Productivitat vs. Inferioritat. Han de tenir autoestima per reforçar les relacions amb els iguals.
  5. Adolescència (12-18 anys): Identitat vs. Confusió de Rol. La persona cerca una identitat que el conduirà a l'edat adulta.
  6. Jove Adult (19-35 anys): Intimitat vs. Aïllament. Conceptes clau: amor i afiliació. Relacions intenses amb la parella amb objectius formals.
  7. Mitjana Edat (35-65 anys): Generativitat vs. Estancament. Necessitat d'implicació en l'ambient laboral, familiar i social.
  8. Vellesa (+65 anys): Integritat vs. Desesperació. S'intenta donar sentit i coherència al trajecte i a les coses realitzades fins al moment.

Síndrome d'Hospitalisme Infantil

Es dona en nadons (6-15 mesos) i pot privar-los de les cures i l'amor matern, trencant el vincle afectiu entre ells (aquest determina el correcte desenvolupament psicològic de la persona). En alguns d'aquests casos, s'observa un retard en el desenvolupament, falta d'interès, passivitat i dificultats.

Relació d'Ajuda

Procés interactiu amb el pacient destinat a acompanyar-lo i ajudar-lo a trobar una millor resposta a les seves necessitats de salut, respectant els seus valors i fomentant els seus punts forts.

Fases de la Relació d'Ajuda

  1. Fase Inicial o d'Orientació: Quan dues persones desconegudes estableixen una relació. S'estableixen les bases d'una relació d'ajuda i s'identifiquen els problemes (donar-li seguretat i confiança, acollida del pacient, acomodament a l'habitació...).
  2. Fase Intermèdia o de Treball: Es fa el pla de cures previstes. S'ha d'aconseguir un clima de confiança i de consideració (no es jutja).
  3. Fase Final: Finalització de la relació mèdica. Es resolen dubtes del pacient proporcionant-li informació de cures i recursos socials.

Entradas relacionadas: