Desenvolupament Humà segons Wallon: Etapes i Característiques Clau

Wallon: Relacions Socials i Desenvolupament de la Persona

Wallon: (Relacions socials.) Descriu l'ésser humà com a entitat, com a ésser biològic, ésser social, i una sola i única persona. L'individu es forma i es desenvolupa a partir de les primeres relacions amb altres persones, relacions humanes. Les emocions tenen un paper fonamental en el desenvolupament de la persona.

Estructuració del desenvolupament humà en 6 estadis en els quals en cada període hi ha una funció predominant que integra i organitza tot el que fa l'infant:

Estadi d'impulsivitat motriu (0-6 mesos)

• Funcions fisiològiques.

Estadi emocional (6-12 mesos)

• Necessitat de la figura de la mare pel que ella representa emocionalment.

Estadi sensoriomotor (1-2 anys)

• L'infant es bolca cap al món exterior i duu a terme les accions circulars, la realització de les quals li produeix plaer, i les repeteix (colpejar la taula amb un objecte fent soroll).
• Aquest tipus de conductes de manipulació li permeten acostar-se als objectes del seu entorn i començar el pas de l'acció al pensament.

Estadi del personalisme (2-6 anys)

Es construeix la personalitat de l'infant i està marcada per la necessitat afectiva de l'infant. Es divideix en 3 períodes:

A) Crisi del personalisme o negativisme (2-3 anys)

• Intenta imposar els seus desitjos i s'oposa ferrament als dels altres. Vol protegir la seva autonomia i defensar un jo que acaba de descobrir.

Amb la seva oposició constant no aconsegueix més que afecte de les altres persones i per això es produeix un canvi d'actitud.

B) Període de gràcia (3-4 anys)

• Busquen l'acceptació i l'admiració de les altres persones mitjançant comportaments que podríem anomenar de seducció.

C) Representació de rols o imitació (una mica abans dels 5 anys)

• Copien els comportaments de les persones que admiren.

Estadi del pensament categorial (6-11 anys)

Interès pels objectes i el coneixement del món preval sobre la seva persona. Es divideix en 2 períodes:

A) Pensament sincrètic (6-9 anys)

• Barreja allò subjectiu amb allò objectiu de la realitat, i el seu pensament és global i imprecís.
• Combina elements diferents per formar parelles que l'ajuden a estructurar de manera binària els elements de l'entorn.
• Per anar articulant el pensament, necessita partir d'elements parells (platja, sol_mort, vellesa) en què un li fa de referència a l'altre.

B) Pensament categorial (a partir de 9 anys)

• Pot separar els objectes d'acord amb les seves qualitats, les característiques d'ús.

Estadi de la pubertat i l'adolescència (12-15 anys)

• Orientació cap a ell mateix i pot afrontar noves exigències que la societat i el seu propi cos li van imposant.