Desenvolupament de la Identitat, Agressivitat i Moralitat en la Infància i Adolescència

Recerca de la Identitat i Autoestima

No és fins a l’adolescència que la recerca de la identitat es converteix en una qüestió prioritària.

La Importància de l'Autoestima Positiva

El desenvolupament amb una autoestima positiva i ajustada és crucial, ja que es relaciona directament amb una bona salut mental. Conèixer les dificultats i limitacions pròpies, i confiar en les capacitats que es tenen, permet afrontar la vida amb més garanties d’èxit i de benestar personal, perquè suposa l’acceptació i el respecte envers un mateix.

Comportament Agressiu en la Infància

Molts infants manifesten conductes agressives per resoldre els seus conflictes. El problema sorgeix quan aquestes s’incorporen al repertori conductual com el mitjà habitual de relació.

• Al voltant de l’any i mig, els infants ja tenen la capacitat emocional i cognitiva per sentir i manifestar enuig o frustració davant d’alguna cosa que volen i que no poden obtenir.
• Amb l’aparició del llenguatge, l’agressió física es veu majoritàriament substituïda per l’agressió verbal (insults i burles).

S'ha d’aprendre a realitzar la negociació del conflicte entre iguals o amb la intervenció de l’adult. Això ha de servir per reduir aquestes dinàmiques agressives.

Tipus d'Agressivitat

Agressivitat Adaptativa (2-3 anys)

Forma part del desenvolupament normal de l’ésser humà i constitueix una resposta lògica davant de la frustració. És important que en aquestes situacions l’adult sigui ferm en els límits i comprensiu en les reflexions sobre el fet.

Agressivitat No Adaptativa

Són agressions que s’utilitzen per resoldre conflictes, però que en realitat no solucionen res i suposen un cost en les relacions socials. Deterioren les relacions socials i originen problemes de convivència. Acostumen a estar causades per dificultats d’adaptació a l’entorn.

Per abordar-les, es recomana:

• Programes d’entrenament en habilitats socials.
• La utilització de l’empatia.
• L’aprenentatge de tècniques de gestió de conflictes.

Conducta Dissocial

La conducta agressiva es converteix en perillosa i antisocial, constituint un trastorn de conducta que requereix un tipus d’intervenció i tractament diferent, a causa de la seva significació clínica. És un problema clínic seriós que es manifesta, entre altres coses, per:

• Baralles i insults.
• Agressions.
• Robatori.

Convivència i Violència

El comportament agressiu està vinculat de forma determinant amb una socialització duta a terme de manera deficient. És important que no contribuïm a aquesta forma de fer.

Com a referents, podem incentivar els jocs i joguines cooperatius en detriment d’aquells que fomentin el conflicte. En l'àmbit familiar, moltes vegades aquests comportaments dels infants van lligats a contextos on les relacions violentes (crits, petites agressions físiques, etc.) estan normalitzades.

Moralitat i Desenvolupament Moral

Com a ésser social, l'individu necessita establir acords que li permetin tenir una convivència respectuosa dins de la pluralitat en la qual viu i interacciona.

Conceptes Clau

• Valors: Universals. Es refereixen a conceptes com el respecte per la vida, la generositat, la llibertat i la justícia.
• Normes: Determinades per les cultures i els costums (maneres de vestir, d’actuar en diferents situacions).
• Moralitat Social: Es transmet a les persones mitjançant el procés de socialització.
• Desenvolupament Moral: Procés d’adquisició i interiorització de conductes, normes i valors socialment acceptables.

Components de la Moralitat

Determinen la resposta d’una persona davant d’una situació conflictiva. Aquesta resposta està influïda per components emocionals, cognitius i conductuals:

1. Component Emocional: Les emocions que se senten en enfrontar-se al conflicte o situació problemàtica: ira, tristesa, aversió, vergonya, culpabilitat.
2. Component Cognitiu: Tot allò que es pensa i es comprèn pel que fa a la situació. És necessari per elaborar judicis de valor sobre el que cada persona creu que és correcte o no ho és.
3. Component Conductual: La conducta o comportament que es pren davant de cada situació (respondre amb violència, assertivitat, indiferència o prepotència).

L'Educació Moral

Té una importància transcendent en el desenvolupament moral dels infants. L’objectiu final és que els infants siguin capaços d’elaborar pels seus propis criteris morals. És important que els infants interioritzin els criteris per tenir autonomia i no estar supeditats a la moral dels altres.

Teories Explicatives del Desenvolupament Moral

• Teories Biològiques: El valor de la cooperació o l’ajuda mútua estan implícits en l’herència genètica de l’espècie per garantir la supervivència.
• Teories Psicoanalítiques: El desenvolupament moral en l’edat infantil es produeix mentre es va configurant el superjò o consciència.
• Teories de l'Aprenentatge Social: Donen importància a la presència d’un model que els infants puguin imitar i a l’existència d’un reforç positiu perquè aquesta conducta es pugui fixar.
• Teories Cognitives (Piaget i Kohlberg): Tenen una visió evolutiva. Pensen que la moralitat és un aspecte que cada persona va construint a poc a poc a mesura que es va replantejant tot el que va vivint i interioritzant.

Principis Bàsics de l'Educació Moral

1. Considera que l’educació moral és un procés amb l'objectiu que les persones vagin evolucionant en el seu desenvolupament, i en el qual és importantíssima l’estimulació del pensament en temes morals.
2. Parla d’una sèrie d’estadis a l’hora de formular els judicis i dilemes morals.