Desenvolupament de la Intel·ligència en Piaget: Etapes i Formes del Pensament

Coneixement intel·ligible: formació i desenvolupament de la intel·ligència en Piaget

La transició d'una fase a una altra és gradual

Segons Piaget, les etapes del desenvolupament de la intel·ligència són quatre, que es divideixen en infància i adolescència.

Infància: del naixement a la pubertat

Primera infància: intel·ligència pràctica

Predomini d'interessos sensorials, motrius i lingüístics. Quan neix, el nen només té un conjunt de reflexos que va perfeccionant.

Segona infància: intel·ligència intuïtiva (3-7 anys)

En aquesta etapa predominen els interessos lúdics i concrets. Gràcies al llenguatge, s'accedeix al pensament simbòlic concret.

Tercera infància: intel·ligència lògica i concreta (6-12 anys)

Apareixen els interessos abstractes i es reforça la lectura i el càlcul. Es desenvolupa el pensament lògic i concret. En l'última fase de la infància es poden fer operacions concretes. Al pas de la infància a l'adolescència es poden fer operacions formals.

Adolescència: intel·ligència lògica i formal (12-18 anys)

Es desenvolupa el pensament abstracte i el pensament adult.

Formes del pensament abstracte

És la capacitat de formar conceptes i establir relacions per mitjà de:

• Conceptes: Són la representació mental d'una cosa que es forma a partir de l'abstracció de la informació que proporcionen els sentits. Són universals (es poden aplicar a tots els elements que pertanyen a una mateixa classe) i abstractes (representen les coses prescindint de les característiques individuals).
• Judicis: Operacions mentals en les quals s'afirma o es nega alguna cosa. Segons l'enunciat, poden ser judicis vertaders (allò enunciat es correspon amb la realitat) o falsos (no es correspon). Segons el contingut, poden ser:
  • Analítics: Expressen continguts que poden determinar si són vertaders o no sense recórrer a l'experiència, a priori, són universals i necessaris.
  • Sintètics: Expressen continguts propis de l'experiència, la seva condició es determina quan es comprova empíricament, per tant, són a posteriori.
• Raonaments: Són processos on es parteix de judicis coneguts. Poden ser:
  • Deductius: Inferir un judici denominat conclusió a partir de premisses.
  • Inductius: Arribar a una explicació general partint de l'anàlisi concreta d'alguns fenòmens d'aquesta.