Desenvolupament Prenatal, Part i Nadó: Guia Completa

Desenvolupament Prenatal: Etapes Clau

Etapa Germinal: Concepció i Primers 15 Dies

Aquesta etapa es produeix durant els primers 15 dies després de la concepció. L'espermatozou fecunda l'òvul, donant inici a una nova vida. Durant aquestes dues primeres setmanes, aquesta fase s'anomena etapa germinal. En aquesta etapa, l'òvul completa la meiosi en ser fecundat. L'òvul fecundat, que comença a créixer, s'anomena zigot. Aquest s'implanta a l'úter, i habitualment no hi ha símptomes evidents que facin pensar que tot aquest procés està succeint.

Etapa Embrionària: Formació d'Òrgans (Fins a 8 Setmanes)

En aquesta fase, ja parlem d'embrió. L'etapa embrionària arriba fins a la vuitena setmana d'embaràs. És un període de creixement molt accelerat, en el qual l'embrió arriba a fer uns 4,5 cm i a pesar uns 19 grams. Tot i això, els òrgans vitals ja estan desenvolupats i es poden diferenciar les extremitats. A partir de la vuitena setmana, l'embrió passarà a anomenar-se fetus.

Etapa Fetal: Creixement i Maduració (Setmana 8 a 38)

Aquesta etapa va de la vuitena a la trenta-vuitena setmana. Durant aquest temps, el fetus principalment creix i s'engreixa, per tal de millorar les funcions característiques de les diferents parts del cos. L'etapa fetal, tot i ser un període de gran creixement, es considera menys vulnerable a certs tipus de danys estructurals majors en comparació amb l'etapa embrionària, on s'estan formant els òrgans. No obstant això, el fetus continua sent susceptible a diversos factors ambientals nocius. En aquesta etapa es dóna el creixement més accelerat del fetus. A partir de les vint-i-vuit setmanes, el fetus ja escolta, olora i sent (percep el fred i la calor). A partir de les trenta-dues setmanes, totes les manifestacions del fetus són molt més evidents. Aleshores, a partir d'aquest moment, cal tenir en compte dos aspectes importants:

• Els ritmes de son i de vigília (necessaris per al desenvolupament del cervell).
• La preferència per les veus humanes, especialment la veu de la mare.

A les trenta-dues setmanes, el fetus ja comença a manifestar trets de la seva personalitat i la seva manera de ser.

Anomalies del Desenvolupament Prenatal

Les anomalies més habituals o conegudes són:

Cromosomopaties: Alteracions Cromosòmiques

Una cromosomopatia és una anomalia cromosòmica. Es produeix quan el procés de la meiosi es dóna de manera defectuosa, un fenomen producte de l'atzar. A partir d'aquí, el nadó pot patir alguna de les següents condicions:

• Síndrome de Down
• Síndrome d'Edwards
• Síndrome de Klinefelter (XXY)
• Síndrome de Turner (XO)

Malalties Genètiques: Herència Mendeliana

Aquestes malalties passen de pares a fills, complint les lleis de Mendel. Poden ser monogenètiques (afecten un sol aspecte) o multifactorials (afecten diferents aspectes). Aquestes malalties són minoritàries. Exemples inclouen:

• Malaltia de Corea de Huntington
• Síndrome del X fràgil: En aquesta síndrome, són les dones qui transmeten la malaltia, que afecta bàsicament els homes. És un tipus de retard mental degut a un defecte en el cromosoma X, a causa d'un dèficit de proteïnes.

Diferència Clau: Congènit vs. Hereditari

Un cop sabem quines són les anomalies més comunes, cal saber diferenciar entre el que significa congènit i el que significa hereditari. En el cas de les anomalies, les malalties genètiques són hereditàries, mentre que les cromosomopaties són congènites, és a dir, són fruit d'una meiosi incorrecta.

Factors de Risc Durant l'Embaràs

Elements Teratogènics: Amenaces Ambientals

Un element teratogènic és un agent de l'ambient que pot causar una anomalia durant el desenvolupament prenatal. Exemples d'elements teratogènics durant l'embaràs podrien ser: fàrmacs, drogues, radiació, contaminació, malalties de la mare, estrès, etc. L'efecte d'aquests elements està condicionat per:

• La quantitat i la durada de l'exposició.
• La dotació genètica del propi fetus.
• La suma de diferents factors negatius.

Com més aviat es produeixi el contacte amb un element teratogènic, pitjor, ja que més conseqüències pot tenir per al desenvolupament del fetus (cal recordar que els dos primers mesos són els més vulnerables). Aquests factors poden afectar tant físicament com psicològicament.

Influències Ambientals Addicionals

• Salut de la mare: L'estat general de salut de la mare és crucial.
• Qualitat de la nutrició: Una dieta equilibrada és fonamental.
• Nivells d'estrès: L'estrès matern excessiu pot tenir impacte.
• Edat dels pares:
  • Mares adolescents: Poden enfrontar-se a situacions de vulnerabilitat que comportin problemes.
  • Mares de més de 35 anys: Poden tenir un risc més alt d'afectacions fisiològiques, ja que el cos pot no estar en les condicions òptimes per a un embaràs.

Preparació al Part: Un Procés Integral

Durant l'embaràs, hi ha hagut una preparació al part, i aquesta és molt important.

Condicionants del Part: Culturals, Personals i Fisiològics

• Culturals: Són molt significatius en la nostra cultura. Una creença que encara persisteix és que la dona ha de patir durant l'embaràs i el part, i que si no pateix, no és una "autèntica dona".
• Personals: Estan relacionats amb la personalitat de cadascú. Davant la responsabilitat de ser pare/mare, es pot reaccionar de maneres diferents.
• Fisiològics: La fisiologia de la dona condiciona en gran manera com serà l'embaràs i el part.

Informació i Opcions Disponibles per al Part

La preparació al part implica que els pares s'informin sobre les diferents opcions per al naixement (natural, a l'hospital, a casa, etc.) i prenguin una decisió. Des del punt de vista psicològic, és important que el part es visqui de manera positiva, independentment del lloc o la forma.

Importància de Respectar l'Elecció dels Pares

En relació amb això, cal respectar l'opinió dels pares sobre com afrontar el part, un cop han rebut tota la informació necessària.

Serveis Integrals de Preparació al Part

Aquests serveis aborden tant el vessant fisiològic com el psicològic, i s'adrecen tant a la dona com a l'home.

El Naixement: Fases i Implicacions

A partir del novè mes, s'inicia el part.

Les Tres Fases del Part

1. Dilatació: És el procés més dolorós i més llarg. La dona es va preparant. Aquí és on el coll de l'úter arriba a dilatar-se fins als 9-10 cm. Sol durar entre 10 i 12 hores, tot i que varia si la dona ha tingut parts anteriors.
2. Naixement (o expulsió): És la fase més curta, quan es produeix l'expulsió del nadó.
3. Deslliurament (o expulsió de la placenta): És important que la placenta surti sencera per tal d'evitar infeccions o hemorràgies.

Què Suposa el Part per a Tots els Implicats?

• Pel nadó: Es treu el nadó de la seva "bombolla", on vivia en condicions ideals. Per al nadó, el naixement és un moment de molt estrès. Sortir li implica més tensió que dolor.
• Per la mare: Fisiològicament, és un procés dur per a la mare, amb patiment i dolor, ja que l'anestèsia epidural, si s'utilitza, sovint s'administra quan la dilatació ja està avançada. Per això són molt útils els cursos de preparació al part, ja que ensenyen a les mares tècniques per gestionar el dolor i tranquil·litzar-se. També suposa un esforç, un esgotament físic important i un esforç psicològic.
• Pel pare (o acompanyant): És molt important que el pare o acompanyant es mantingui tranquil i estigui durant tot el procés recolzant i fent costat a la mare. Han d'estar units i coordinats, la qual cosa afavoreix que tot vagi millor.

Naixement per Cesària: Quan i Per Què

El naixement per cesària es produeix quan la dilatació del coll de l'úter no és suficient perquè el cap del nadó pugui sortir, o per altres causes mèdiques que ho facin necessari per a la seguretat de la mare o del nadó.

Parts Prematurs i Cures

Són parts en què no s'ha completat tot el procés de gestació i el nadó neix abans d'hora. Per tant, cal prevenció en aquests casos i una cura especial de la dona embarassada i del nadó prematur. La cura dels nadons prematurs abans implicava un ús extensiu d'incubadores, però actualment es prioritza el contacte pell amb pell amb la mare (mètode cangur), sempre que sigui possible.

Nadons de Baix Pes al Néixer

Són infants que poden pesar menys de 2,5 kg, i de vegades fins i tot 1,5 kg o menys, quan el pes mitjà al néixer a terme sol estar entre 2,5 i 4 kg.

El Nadó: Característiques i Primera Avaluació

Trets Físics i Psicològics del Nounat

Aspectes Físics Comuns del Nadó

Es considera un pes estàndard quan el nen/a pesa al voltant dels 3 kg. Com més pesa el nadó, més dificultats pot haver-hi en el part vaginal. D'alçada, solen fer al voltant dels 50 cm. Els nens tendeixen a ser una mica més llargs i a pesar una mica més que les nenes. El perímetre cranial del nadó ha d'estar entre 33 i 36 cm; a més, ha de ser més gran que el del tòrax, facilitant així la sortida de la resta del cos un cop ha passat el cap. En néixer, els ossos del crani del nadó encara no estan soldats (fontanel·les). Això permet que el cap s'adapti al canal del part i que pugui sortir amb més facilitat. A més, el fet que el crani encara no estigui soldat del tot permet el creixement posterior del cervell.

Aspectes Psicològics i Interacció Primerenca

Malgrat la seva manca d'autonomia en néixer, el nadó mostra interacció amb l'entorn. Cal saber, però, que aquesta interacció no és nova per al nadó, ja que ja existia abans de néixer. El contacte humà, especialment el contacte pell amb pell amb la mare, calma els nadons. La seva manera principal de manifestar necessitats o malestar és el plor.

La Importància de la Quotidianitat pel Nadó

Establir rutines ajuda molt al desenvolupament del nadó, perquè li proporciona ordre i seguretat. La quotidianitat i les pràctiques de criança són diferents segons la cultura.

Avaluació Mèdica del Nadó

Prova APGAR: Valoració Inicial de Vitalitat

La prova APGAR avalua els següents aspectes:

• Freqüència cardíaca
• Esforç respiratori
• To muscular
• Irritabilitat reflexa (resposta a estímuls)
• Color de la pell

Tot això es mesura al minut, als 5 minuts i, si cal, als 10 minuts després de néixer.

Examen Físic Detallat

Aquest examen té en compte tots els aspectes físics del nadó per detectar possibles anomalies o problemes.

Examen Neurològic i Reflexos Primaris

Inclou l'estudi d'una sèrie de reflexos arcaics, entre els quals els més comuns són:

• Reflex tònic del coll (o de l'esgrimidor)
• Reflex de prensió palmar i plantar
• Reflex de la marxa automàtica
• Reflex de gateig
• Reflex de Moro (o de sobresalt)
• Reflex de succió i de cerca

Els nadons han de manifestar aquests tipus de reflexos per constatar un desenvolupament neurològic adequat.

Intervenció Psicològica en el Nadó

Escala Brazelton: Avaluació del Comportament Neonatal

L'Escala d'Avaluació del Comportament Neonatal de Brazelton (NBAS), publicada l'any 1973 (no 1975 com indicava el text original, tot i que ha tingut revisions posteriors), i actualment revisada i actualitzada, avalua la conducta del nadó. Consta de diversos ítems que exploren diferents àmbits del comportament del nounat. Entre els aspectes que avalua es troben:

• Capacitat d'habituació: S'observa el temps que triga el nadó a habituar-se a estímuls repetitius (p. ex., llum, so) i la seva capacitat per ignorar-los per mantenir l'estat de son o calma.
• Motor (oral, troncal, vestibular): Fa referència a l'organització i qualitat dels moviments, el to muscular, i els reflexos motors, incloent aspectes motors orals, del tronc i vestibulars.
• Organització dels estats de consciència: S'avalua la capacitat del nadó per regular els seus estats (des del son profund fins al plor intens) i la seva transició entre ells.
• Interactiu: S'avalua com es desenvolupa la relació i la comunicació entre l'adult de referència i el nadó. Les característiques clau d'aquest mòdul són:
  • Contacte visual mutu (mirada fit a fit) i capacitat del nadó per calmar-se amb la interacció.
  • Resposta visual i auditiva a objectes inanimats (p. ex., seguir una pilota vermella).
  • Resposta visual i auditiva al rostre i la veu humana.
  • Adaptació corporal al cos de l'adult que el bressola o l'abraça (consolabilitat).

Aquesta escala considera que el nadó és un ésser competent i actiu en la interacció des del naixement, capaç de respondre i modular el seu entorn.