Desenvolupament Rítmic i Musical en la Primera Infància

Clasificado en Música

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,16 KB

L'expressió ritmicomusical

És inherent al desenvolupament infantil. Integra els continguts relacionats amb els sons i les pauses, la música, el moviment, les cadències, etc.

  • Afavoreix el seu desenvolupament (coneixement de si mateix i de l’espai, exercici de la imaginació).
  • Expressa emocions, estableix relacions amb els altres, etc.

Les qualitats del so

Cada so té unes característiques que el fan diferent de qualsevol altre: el temps, la intensitat, l'altura i el timbre (que produeix el so). Proposarem exercicis sensorials i jocs per aconseguir que, des d'edats primerenques, aprenguin a diferenciar aquestes qualitats.

El temps del so

  • Tempo: variació de la velocitat a què s’interpreta un ritme (lent, normal i ràpid).
  • Durada: longitud del so (llarg o curt).
    • Negra i corxera: s'utilitzen per als més petits.
    • Blanca i semicorxera: a partir dels 2 anys.
  • Compàs: mesura del temps que determina el ritme. A educació infantil es fan servir els compassos:
    • Binari: marxes, cançons folklòriques, cançons de falda (marca el ritme).
    • Ternari: balls i danses com valsos, balancejos.

La intensitat

És la qualitat del so basada en el contrast fluix/fort.

Al voltant de l'any:

  • Imitar els ritmes que fa l’educador tocant fort o fluix el pandero, el ritme, etc.

Al voltant dels 2 anys:

  • Incorporar la grafia corresponent a la intensitat.

L'altura

Es refereix a l’escala musical o registre que s’utilitza per cantar (greu/agut). És la qualitat que els costa més d'entendre.

El ritme

És una successió harmoniosa de sons repetitius produïts amb una freqüència més o menys regular durant un període. Apareix com un element habitual en la vida quotidiana de l'infant: els sons que percep, els moviments que executa... és una capacitat educativa imprescindible. Unes capacitats rítmiques adequades afavoriran altres aprenentatges, com la prelectura, el càlcul, el desenvolupament psicomotor, l’orientació espacial i la lateralitat. Totes les qualitats del so intervenen a l’hora de treballar amb el ritme.

Pulsació

Per marcar la pulsació, es pot picar amb els dits a la taula, marcant un ritme monòton sense variar-ne la freqüència. La pulsació és monòtona i estable.

Ritme

El ritme el marcaran les figures musicals que componen les cançons. En el ritme, les figures musicals coincideixen amb les síl·labes de la lletra de la cançó. És variable.

La descoberta del ritme

Primer descobreixen el ritme intern, espontàniament, ja des de la gestació. Després els guiem més per captar el ritme intern. És important la improvisació; la música no ha de ser tan pautada. El fet d'improvisar va lligat emocionalment. L'espai: incorporar l'espai, propiocepció.

Els sons i el silenci

1 La descoberta del so

Procés d’assimilació dels sons:

Primeres etapes:

  1. Escoltar.
  2. Imitar.

Segona etapa:

  1. Reconèixer.
  2. Reproduir.
  3. Crear.

Tipus de sons que cal treballar a l'aula:

  • Sons efectuats amb el propi cos.
  • Sons onomatopeics.
  • Sons de l’entorn.
  • Sons de la naturalesa.

L'audició

És un bon recurs per treballar les qualitats del so i els diferents instruments, però també es poden tractar de manera autònoma, com a nucli central d’una activitat.

Hi ha audicions molt interessants tant per l’estructura com per la melodia i el ritme, ja que aporten elements per treballar els components emocionals, cognitius i psicomotors del desenvolupament.

No podem obviar el valor de la música com a recurs educatiu i terapèutic.

Etapes evolutives: Tècniques i procediments

Les tècniques i procediments per treballar el ritme dependran de l’edat que tingui l’infant. Els hem de separar per etapes:

Durant el primer any de vida:

  • Estimular el nadó. És fonamental l’apropament corporal: massatges, falda, etc.
  • Prioritzarem el treball de pulsació: marcant les cançons amb els dits o al cos del nadó, etc.
  • Començar amb ritmes binaris. Ideal: cançons de falda.
  • Anar introduint ritmes ternaris, com les cançons de bressol (sensacions de circularitat i moviment).

Dels 12 als 18 mesos:

  • Es consolida la pulsació.
  • Es treballen diferents qualitats del ritme.
  • A partir dels 18 mesos, el nadó assimila el tempo i treballa la durada.
  • Recurs important: acompanyar els sons amb gestos.

Dels 24 als 36 mesos:

  • Propostes per treballar la pulsació i el ritme.
  • Podem introduir instruments.
  • Propostes per treballar el tempo i la durada.
  • Propostes per treballar la improvisació.

A partir dels 36 mesos:

  • A partir dels 3 anys i amb l’entrada del segon cicle, les possibilitats es multipliquen.
  • Propostes per treballar ritmes.

Entradas relacionadas: