Desenvolupament, Sensació i Percepció: Guia Completa

Conceptes de Desenvolupament, Sensació i Percepció

Creixement: canvis físics que es produeixen en un organisme, es poden mesurar i tabular. Maduració: canvis biològics operats en l'ésser humà que permetran l'adquisició de noves capacitats. Desenvolupament: procés de canvis psíquics que afecten la manera de sentir i pensar i també la forma de comportar-se i actuar.

Corrents del desenvolupament

Ambientalista: corrent mecanicista; el desenvolupament és un procés cognitiu que depèn dels aprenentatges que s'adquireixen a mesura que l'organisme madura, els canvis són quantitatius. Relació del medi al subjecte. Innatista: corrent organicista; els canvis de conducta de la persona són el resultat de processos interns. Relació del subjecte al medi. Interaccionista: les persones, per desenvolupar-se, necessiten tant factors ambientals com factors innats o hereditaris. Contextualista-interaccionista: consideren que el subjecte en desenvolupament i el medi formen part d'un únic sistema en què tots dos interactuen mútuament.

Sensació i Percepció

Sensació: és una impressió que es produeix en el cervell per l'excitació originada en un receptor sensorial, a causa d'un estímul provinent del món extern o intern. Percepció: és la possibilitat d'organitzar els estímuls i poder diferenciar uns objectes d'altres.

Lleis de la Gestalt

• Llei de la bona forma: El cervell intenta organitzar els elements percebuts de la millor forma possible. La nostra percepció s’organitza perquè la forma percebuda sigui el més simple i definida possible. Totes les altres lleis es regeixen per aquest principi.
• Llei de la proximitat: Es tendeixen a crear grups visuals quan figures amb característiques similars estan a prop. La proximitat és un factor unificador.
• Llei del tancament: Es tendeix a tancar contorns a causa de la inestabilitat que produeixen les figures obertes. Si el tancament visual s'impedeix, es crea tensió.
• Llei de la semblança: Les parts que componen el camp visual s'atreuen mútuament pel seu grau d'igualtat. Les figures tendeixen a agrupar-se quan hi ha certa similitud entre elles. Pot ser per grandària, color, adreça o forma.
• Llei de la continuïtat: Les figures o grup de figures s'ordenen d'una manera que semblen portar una adreça, una continuïtat. Ajuda a unir formes.
• Llei de la figura-fons: La nostra percepció de la forma depèn del que l’envolta. Un element només és visible si existeix un fons que el contrasti. En cada imatge percebem una part com a figura i una altra com a fons. Percebem la figura com l’element central que capta la nostra atenció en contrast amb el seu fons; apareix ben definida, sòlida i en primer pla. Percebem el fons com a indefinit, vague i continu.

Modalitats de les sensacions

Exteroceptives

Són les sensacions que provenen del món exterior. Són molt importants perquè fan que l'ésser humà s'uneixi amb el món que l'envolta. Els receptors que reben aquests tipus de sensacions són els òrgans dels sentits.

Interoceptives

Són les sensacions que provenen del nostre interior i volen satisfer les necessitats dels òrgans interns, com ara la gana, la set o la son. En funció d'on es localitzen els receptors, es pot parlar de dos tipus de sensacions:

• Propioceptives: Són les sensacions que donen informació sobre la postura del cos i la situació d'aquest en l'espai. Les sensacions són captades pels músculs, tendons, articulacions i l'aparell vestibular (orella interna). Com ara: sensació d'equilibri, la localització del cos en un moment concret...
• Visceroceptives: Els seus receptors estan situats a les vísceres (cor, estómac...) i envien les informacions de què la persona té menys consciència. Com ara: la gana, la set...

Els sentits

La vista és un sentit que consisteix en l'habilitat de detectar la llum i d'interpretar-la (veure). L'ull és l'òrgan encarregat de la recepció dels estímuls visuals.

• Capa externa: es compon de dues regions: escleròtica i còrnia.
• Capa mitjana (úvea): està conformada per tres regions: la coroide, el cos ciliar i l'iris.
• Retina: capa de cons i bastons (receptora), capa de fibres del nervi òptic.

El sistema auditiu és el conjunt d'òrgans que fan possible el sentit de l'oïda en un ésser viu, és a dir, el faculten per ser sensible als sons.

• Orella externa: canalitza l'energia acústica.
• Orella mitjana: transforma l'energia acústica en energia mecànica, transmetent-la i amplificant-la fins a l'orella interna (trompa d'Eustaqui).
• Orella interna: on es realitza la definitiva transformació de l'energia mecànica en impulsos elèctrics (còclea i l'òrgan de Corti).

El tacte permet percebre qualitats dels objectes i medis com la pressió, temperatura, textura, duresa, etc. Aquest sentit es troba principalment en la pell, en la qual es troben diferents classes de receptors que s'encarreguen de transformar els distints tipus d'estímuls de l'exterior en informació susceptible de ser interpretada pel cervell. Els principals receptors són els corpuscles del tacte, com ara els corpuscles o discos de Merkel. Per exemple, els corpuscles de Ruffini són els encarregats de percebre la pressió.

Nivells de percepció

• Primer nivell (captació): percepció de l'estímul.
• Segon nivell (seguiment): ja pot seguir un objecte.
• Tercer nivell (reconeixement): reconeix l'objecte.

Educació inclusiva

Educació que es realitza en una escola que incorpora alumnes amb greus barreres per a l'aprenentatge.